Com us deia l’altre dia, ahir, 8 de febrer, es celebrava una nova sessió del Consell de Comerç de Gràcia i expressava, malgrat el risc de semblar reiteratiu, el meu desig que el senyor VINYALS ens fes parlar, per una vegada, i encara que pugui semblar paradoxal, de comerç.
Després d’haver celebrat el Consell de Comerç haig de dir que, gairebé tres anys després d’iniciar el mandat, hem tingut un debat sobre polítiques de comerç. “Nunca es tarde, si la dicha es buena” diu una dita castellana [per cert, si en sabeu d’una que digui el mateix en català, estic obert a tots els suggeriments]. És cert que per a què això s’hagi produït des de Convergència i Unió hem hagut d’estar-ho demanant, reclamant i exigint un cop i un altre des de ja fa molts mesos. Com també és cert que si al final hem parlat de polítiques de suport al comerç de proximitat ha estat perquè el senyor Roger PALLAROLS, Comissionat d’Alcaldia pel Comerç i les Petites i Mitjanes Empreses, després de tot el que va passar a Gràcia amb els llums de Nadal durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, es va sentir amb la obligació –o el conseller VINYALS li va fer arribar la necessitat- d’acostar-se al territori i donar explicacions.
Perquè el cert és que, d’entrada, el senyor PALLAROLS va aparèixer al Consell de Comerç amb nocturnitat i alevosia. Enteneu-me bé. La seva presència no estava anunciada enlloc, ni a la convocatòria, ni a l’ordre del dia que s’havia enviat. D’això ens en vam queixar amargament, des de Convergència i Unió. És una veritable llàstima que el dia que el senyor Comissionat d’Alcaldia s’acosta al districte, ve a un Consell de Comerç, amb prou feines hi hagi deu comerciants que acudeixin a la convocatòria. El senyor PALLAROLS, molt elegant, va assumir Llegeix més…









