Em llevo aquest matí amb una notícia del 3/24 que m’ha cridat l’atenció. “6 de cada 10 joves entre 14 i 18 anys s’emborratxen el cap de setmana”. M’ha cridat l’atenció no la notícia, sinó que això fos notícia, en el benentès que en general els mitjans de comunicació fan notícia de l’extraordinari, i no pas de l’ordinari.
La notícia afegia que l’estudi realitzat reflexava que s’estava incorporant per part del nostre jovent els patrons de diversió anglosaxons que, segons els autors, consisteix en un consum excessiu d’alcohol concentrat en el temps. En canvi, el mateix estudi també reflexa que s’ha estabilitzat en un 20% el consum de cànnabis i ha baixat a un 2% el consum de cocaïna.
La notícia venia amanida amb unes declaracions de la ministra de Sanitat, Trinidad JIMENEZ, on manifesta la seva preocupació per l’elevat consum d’alcohol entre el jovent.
I al cap m’han vingut un seguit de reflexions que són ambivalents o, fins i tot, si no les explico bé, poden arribar a semblar contradictòries. A veure si me n’ensurto.
La vida és un conjunt de vivències que, amb la deguda reflexió, es converteixen en experiències. I el període de la vida que acumula més vivències noves és, sens dubte, l’adolescència i la primera joventut. Al marge, és clar, dels primers anys de vida. Però en els primers anys de vida no hi ha la capacitat de reflexió i, en conseqüència, són vivències que no generen experiència.
És clar que entre els 13/14 anys i els 19/20 aquell nen es converteix en un jove. I és clar, també, que aquest trànsit implica una petita conquesta diària de llibertat i independència. I, en aquest context, entre molts d’altres àmbits, apareix el consum d’alcohol, tabac, drogues… No vull semblar relativista, però el consum d’aquests substàncies va lligat a aquesta època de conquesta de la pròpia autonomia personal.
Altra cosa és en quines condicions morals arriben els nostres nens a l’adolescència, quins són els valors que tenen al cap en arribar a aquesta època de la seva vida en la que se sentiran empesos a provar un munt de coses noves, a conquerir espais de llibertat, autonomia, etc. Perquè d’aquests valors en treuran ells la capacitat de convertir les vivències en experiències. És a dir, d’aquests valors en treuran ells la capacitat de reflexió sobre les noves situacions que van vivint. I, ai làs, si arriben a aquesta època de la seva vida sense valors, sense referents morals, sense una bàsica capacitat de reflexió, aleshores passaran l’adolescència i la joventut acumulant vivències sense sumar-hi experiència i cristalitzaran en aquesta gent que passats els trenta queda clar que encara no han superat la síndrome de Peter Pan. Seran “nens” de 30 anys.
En resum, no em preocupa tant -que em preocupa, és clar, com a tothom- que els nostres adolescents i joves beguin. Em preocupa que durant la seva infància haguem estat, com a societat, incapaços d’inculcar-los uns valors i uns referents morals que els permetin extreure experiències de la vida, que els permetin dotar-se d’aquesta bàsica capacitat de reflexió que els ha de fer més bons pel dia de demà -expressió que avui no s’utilitza i sona fins i tot carrinclona, però que ha estat la base sobre la qual en el passat s’ha construït una societat com la catalana, que ha estat motor de tantes coses-. Em preocupa perquè que un adolescent, com deia al principi, es sobrepassi amb l’alcohol pot considerar-se fins i tot normal dintre del procés de construcció de la personalitat social de cadascú -no vull dir que sigui necessari per a construir-se la personalitat social l’emborratxar-se, ojo-. Però això només es pot acceptar -com a societat- si hem “posat” a l’adolescència infants conscients, amb valors i referents clars.
Per acabar. A partir de les dades de l’estudi que explicava Trinitat JIMENEZ el ministeri de Sanitat o les conselleries corresponents podran posar mil campanyes i accions en marxa enfocades als adolescents, però molt em temo que ens oblidarem de repensar el procés de formació dels nostres infants, que al final és la base sobre la què construir la resta de l’edifici.
