Rate this:

He llegit fa una estona una notícia a LA VANGUARDIA en la que, tot repassant els membres de l’anomenat Grup de Frankfurt, els classificava amb un SI o un NO en funció de si havien estat escollits democràticament. SARKOZY i MERKEL, si. DRAGHI, VON ROMPUY, DURAO BARROSO, JUNKER, no.

Llegia després uns quants tweets de gent a qui considero informada (@subirats9 o @davidcompanyon) malgrat no compartir molts dels seus postulats que anaven en la mateixa direcció.

I, finalment, he vist que l’amic Pau Solanilla (@pausolanilla) escrivia en el mateix sentit al seu bloc.

Definitivament, o estem ignorant expressament o sense voler el sistema que ens hem dotat entre tots, que és el de la democràcia representativa, o bé aquest mateix sistema està començant a estar perillosament amenaçat. I dic perillosament perquè no s’albira a l’horitzó una sòlida proposta alternativa.

D’entrada, Jean-Claude JUNKER, qualificat sorprenentment per LA VANGUARDIA com a no escollit democràticament, porta uns quants anys, des del 1995, guanyant eleccions al seu país. Com a primer ministre d’un país de l’eurozona és president de l’Eurogrup. Si enlloc de JUNKER fos RODRIGUEZ ZAPATERO, LA VANGUARDIA diria que es un ‘tecnòcrata’ escollit de forma no democràtica?

Però es pot anar més enllà, encara. Jose Manuel DURAO-BARROSO, president de la Comissió Europea, ha estat escollit per un Parlament Europeu democràticament escollit, a proposta d’un Consell Europeu que està format per primers ministres democràticament escollits. La seva condició de president de la Comissió no és democràtica?

PAPANDREU i BERLUSCONI han estat substituïts, diuen els crítics, per tecnòcrates escollits pels mercats, i simplifiquen ràpidament amb allò de “els mercats per sobre de la democràcia”.

Que PAPADEMOS i MONTI hagin estat nomenats primers ministres de la mateixa manera que PAPANDREU i BERLUSCONI, no té la més mínima importància per ells, perquè els faria malbé la retòrica.

A PAPANDREU i BERLUSCONI els van escollir primers ministres els diputats escollits per la ciutadania. I el mateix ha passat o passarà amb PAPADEMOS o MONTI, respectivament.

Al president MAS o al president RODRIGUEZ ZAPATERO no els van escollir els catalans o els espanyols. Els van escollir per presidir el seu país els diputats que havien escollit les seves respetives ciutadanies.

Democràcia representativa. Pilar fonamental de l’Estat del benestar que ha viscut el món occidental els darrers seixanta anys.

Podem posar-ho tot en risc, si ens ve de gust. Però no cal que li posem èpica. No ens agrada el que està passant a Grècia o Itàlia? És legítim. No ho critico. Però no hi posem la democràcia per entremig, perquè la única democràcia que hem conegut és la que posem en qüestió quan parlem despectivament de governs tecnòcrates i demés.

El poble té dret a equivocar-se deia algú. I té el dret de rectificar. Quan toqui. El que s’ha fet a Itàlia i a Grècia les normes italianes i gregues ja ho permetien, i els mercats no van intervenir en la redacció d’aquestes normes. Ni a Itàlia ni a Grècia s’han anulat eleccions o s’han allargats mandats. Quan hi hagi d’haver eleccions, ja n’hi hauran i el poble emetrà la seva opinió, que serà sens dubte, el seu veredicte.

Mentrestant, deixem que la democràcia representativa funcioni com ha funcionat gairebé sempre i no la qüestionem buscant absurdament èpiques sense sentit, no gaire ben fonamentades i que no ens porten gairebé enlloc.