Enviat per: fgambus | Setembre 12, 2007

SOBRE DEFENSTRACIONS (IMAZ ET ALT.)

Pasqual MARAGALL defenestrat pel PSC. Sense entrar a judicar la seva presidència de la Generalitat, que cada vegada crec més que va ser com va ser per com va ser la seva gènesi -i en això hi tenen molt més paper en MONTILLA i en PUIGCERCÓS que el mateix MARAGALL-. Sense entrar a judicar la seva presidència -deia- no hi ha dubte que es tracta d’una de les ments més clares del centre esquerra català de la segona meitat del segle XX.Lliurepensador. Radical. Però, alhora, captivador de la burgesia i la classe mitjana barcelonina, que no és ni molt menys radical, i que tampoc és en excés de centre esquerra.José BONO. Una altra ‘rara avis’ en el seu espai polític. Sovint apreciat pels adversaris i criticat pels seus. Lliurepensador, també, en qualsevol cas. Crec que els catalans l’hauríem d’intentar valorar al marge dels seus pensaments sobre el desenvolupament de l’Espanya autonòmica.

Ha estat un bon ministre de Defensa, i un lleial col·laborador dels seus diferents líders al partit, sempre però expressant clarament les seves opinions, encara que no fossin estrictament la opinió oficial del partit.Lliurepensador, també, ho és en Josep PIQUÉ, que ha de veure com el seu partit el substitueix per Daniel SIRERA, que no era més que el seu noi dels encàrrecs. PIQUÉ, un dels grans& Probablement al partit equivocat. Segurament també perquè la seva ambició és tant gran com el seu talent i els partits catalans on s’hauria trobat còmode no li podien oferir el que li va oferir José Maria AZNAR.

Josu Jon IMAZ. Empenta. Vitalitat. Preparació. Nervis d’acer. Capaç. I, també, lliurepensador. Quan el més fàcil al seu partit era seguir la doctrina ARZALLUZ/EGUIBAR/IBARRETXE, adoptant una posició més centrada, que li donés les majories necessàries per presidir l’EBB, ell ha optat per la posició centrada d’origen, al marge del què plantegi el triunvirat anteriorment mencionat. Després de guanyar contra pronòstic fa quatre anys, enguany plega abans d’haver-se de barallar de nou amb qui no entén que la realitat és sempre, sempre, plena de matisos.MARAGALL, BONO, PIQUÉ, IMAZ (i hi podríem afegir també en ROCA i en Manuel PIMENTEL). Polítics tots ells molt diferents. Polítics tots ells profunds i preparats. I amb experiència de Govern gairebé tots, i un bon full de serveis a la seva esquena ‘malgrait tout’.

Els aparells dels partits han aconseguit retirar-los prematurament de la política. Privar-nos d’ells. Han guanyat en MONTILLA i en ZARAGOZA, BLANCO, ACEBES i SIRERA, EGUIBAR i companyia&
I ha perdut la societat sencera. Aquesta societat a la que després, gastant -que no invertint- milers de milers d’euros, intentaran convéncer per a què surti a votar.

I és que entre el rigor i la intel·ligència, i la manca de rigor i el trencar-ho tot, en aquest món mediàtic nostre, sempre tenen aquests darrers les de guanyar.I quan sorgeixi un CHÁVEZ qualsevol i ens arrabassi la llibertat, aleshores el mal ja estarà fet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: