Enviat per: fgambus | febrer 9, 2009

PACIÈNCIA

pacienciaAquest matí escoltava a RAC1 les declaracions d’en Miquel ICETA sobre la negociació del finançament, i ara les llegeixo a La Vanguardia Digital. L’intel·ligent dirigent del PSC ve a dir-nos que en relació a la negociació del finançament el PSC és molt pacient, no perdrà aquesta paciència i no es deixarà emportar per les presses per obtenir un mal acord, i hi afegeix el repicó “com va fer Convergència i Unió el 2001, que va prioritzar la pressa a la paciència”.

En ambdós casos -la ràdio i la premsa escrita- el que em ve al cap és el mateix. Diuen que GANDHI va dir en el seu moment -he buscat la cita i no l’he trobada; per tant, preneu-vos-la amb totes les precaucions- que “la pròpia dignitat és el límit de la paciència”. Sóc incapaç de dir, a hores d’ara, si la paciència del PSC ja ha trencat o no el límit de la nostra dignitat. Una cosa sí que tinc clara, com ho ha tingut tot aquest temps el PSC no ho ha tingut mai cap força política catalana per obtenir un bon finançament. I ja no és que hagin prioritzat el partit per sobre del país. És que també han hipotecat el PSC per sobre del PSOE. I això l’ICETA i el president MONTILLA ho saben. Per això de tant en tant diuen allò de que ‘si no hi ha un bon acord les relacions del PSC amb el PSOE se’n ressentiran’. Però el cert és que mai un partit català al govern havia tingut l’oposició al seu costat i el seu mateix partit a l’altra banda de la taula per tal d’aconseguir un acord de finançament. I el cert també és que avui per avui el més calent és a l’aigüera.

I no és que es tracti de tenir o no tenir paciència. Es tracta de que aquest govern no funciona. És mandrós. L’OBAMA deia l’altre dia que no pensava superar els problemes de la crisi a còpia de posar diners a sobre els problemes. El govern tripartit fa una altra cosa: no hi tira diners, sobre els problemes, hi tira temps. Tenim un problema avui? Ja l’arreglarem demà. El 9 d’agost de 2006 es publicava al DOGC l’Estatut de Catalunya i, per tant, tal i com diu el text estatutari, dos anys després, el 9 d’agost de 2008 havia d’haver-hi un nou sistema de finançament. No va ser així: el 9 d’agost de 2008 es van posar a treballar.

Que el Govern espanyol amb en RODRÍGUEZ ZAPATERO -especialment amb en RODRÍGUEZ ZAPATERO- intentaria donar-nos gat per llebre ja ens ho podíem imaginar. Això, a Catalunya, ja ho hauríem de donar sempre per descomptat.

Però al marge d’això, i lligant amb això de la mandra i la paciència, un té la sensació que això del finançament, des de la Generalitat de Catalunya, no es va prendre seriosament des del primer moment. Fa la sensació que des de la Generalitat es va fer la reflexió de que com que el nou sistema de finançament era a l’Estatut, l’Estat ja compliria els terminis. I clar, ara ens toca parlar de paciència perquè hem perdut el temps durant dos anys.

I segurament en aquest perdre el temps durant dos anys hi ha el trencament de la nostra dignitat, amb la qual cosa això de la paciència ja només és retòrica. I, atenció, la dignitat ens l’hem trencada nosaltres mateixos, deixant en mans d’altres el ritme d’unes negociacions que a qui més interessava era a nosaltres mateixos. Ara les forces del  tripartit ja poden anar dient que ens cal un nou sistema de finançament, que sense el nou finançament no es pot governar com necessita el país, etc., etc. Però s’han passat gairebé dos anys tocant el violí i quan el pobre conseller CASTELLS ha intentat avançar amb una mica més dignitat, l’han placat. Amb molta paciència, però l’han placat.

Anuncis

Responses

  1. Jo no sé si és una estratègia del PSOE però aquest tema ja cansa i ja no interessa als ciutadans. Potser aquesta és l’estratègia del PSOE: fer cansat i avorrir als catalans. Dóna la sensació que amb un PP en minoria hom s’entenia millor.

  2. El drama és que el tema sí que interessa, en el sentit de que afecta, als ciutadans. Però aquesta estratègia del PSC -efectiva per altra banda- d’anar posant sordina al tema fa que la ciutadania estigui preocupada per unes qüestions que, paradoxalment, amb un bon sistema de finançament -i un bon govern, tot sigui dit- podrien solucionar-se o posar-se en vies de solució. Però, precisament, és el finançament el que no preocupa la gent.

  3. Acabo de llegir les declaracions i bé, no esperava altra cosa. Per altra banda no em sorprendria que la propera promesa electoral del PSC sigui un nou finançament i que acusin a CiU de no haver treballat amb el govern per aconseguir-lo durant la present legislatura. Temps al temps. En fi Paco, que mentre segueixin posant sordina, com bé dius, el pais no tirarà endavant. Salut i cuida’t molt!

  4. Gràcies Frederic. Tens raó amb el que dius. No tenen cap problema amb la coherència i demés…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: