Enviat per: fgambus | febrer 10, 2009

UNA MICA MÉS SOBRE EL CATALÀ A EUROPA

catala-a-europaDiu La Vanguardia Digital que “el catalán podrá usarse en el Tribunal de Justicia de la UE”, així com també el basc i el gallec.

De la notícia n’extrec que tot plegat forma part de l’acord al què va arribar el Consell Europeu a principis de la primera legislatura del Govern de RODRÍGUEZ ZAPATERO. Deuria ser finals de 2004 o principis de 2005.

En virtut d’aquells acords les institucions europees havien d’incorporar el català com a llengua de comunicació de les institucions europees amb els ciutadans de parla catalana, i tot plegat s’havia de concretar amb acords amb cada institució.

Ja s’ha arribat a un acord amb la Comissió Europea, fa temps -en part gràcies a la molt bona feina del Director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, Manel CAMÓS-.

Ara sembla ser que el Tribunal de Justícia també incorpora la possibilitat de dirigir-s’hi en català.

En canvi, l’acord al Parlament Europeu es va encallar també ja fa temps donat que la decisió de la Mesa del Parlament Europeu que l’havia de validar va ser contrària, per un vot, al mateix. No és aliena a aquesta votació l’actitud d’un dels vicepresidents del Parlament Europeu, prou conegut a Catalunya, com és l’Alejo VIDAL-QUADRAS.

Canviant de tema, però tornant-hi a la vegada, vaig llegir fa uns dies a un teletip que ERC focalitzarà la seva campanya en el candidat d’Unió, l’amic i company Salvador SEDÓ, amb l’argument que, donant per descomptat que el candidat de CDC sortirà segur, Catalunya ha de decidir si aposta per incorporar un diputat al Grup del PPE o si, en canvi, aposta per un diputat d’ERC.

Doncs bé, el fet que els vicepresidents que pertanyen al PPE, encapçalats per VIDAL-QUADRAS, s’oposessin a la presència del català al Parlament Europeu, té un dels seus fonaments en què AVQ va poder actuar amb tota llibertat. No hi havia cap altre diputat català al Grup del PPE i, pertant, tot el que ell va explicar es va donar per bo. Ningú ho va qüestionar.

Aquesta és la importància de tenir un diputat català, nacionalista, al Grup del PPE. Segurament en Salvador SEDÓ no podrà canviar el vot de l’Alejo VIDAL-QUADRAS. Però possiblement també en Salvador SEDÓ no permetrà que en VIDAL-QUADRAS vengui segons quines motos, i molt possiblement també en Salvador SEDÓ podrà aconseguir que no tots els vicepresidents del Parlament Europeu que formen part del PPE votin en contra de la presència del català al Parlament Europeu. I com que fa uns anys en va venir d’un vot, només amb què s’aconsegueixi canviar el vot d’un vicepresident del PPE el català haurà guanyat la partida.

No cal ser gaire llest per endevinar que un diputat d’Esquerra mai podrà tenir ni l’accés ni l’ascendència sobre els vicepresidents del PPE que podrà tenir en Salvador SEDÓ, que se’ls coneix a tots.

Així doncs, arribats a aquest punt, i davant la temptació d’Esquerra de plantejar a Catalunya la disjuntiva PPE – Esquerra, crec que la pregunta s’ha de tornar a formular: val o no la pena que el candidat d’Unió arribi al Parlament Europeu?

Crec que val la pena. El català tindrà opcions -que no vol dir que ho aconseguim, perquè la lluita no és fàcil-. I Catalunya hi sortirà guanyant.

Anuncis

Responses

  1. Quina llàstima que la gran majoria de la gent no pensa en això i ho redueix d’una forma burda i simplista quan les coses són sovint molt més complicades. És important que hi hagi catalans en tots els grups, i en el PPE especialment senzillament perquè és (i serà) el grup més important a Parlament Europeu.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: