Enviat per: fgambus | febrer 18, 2009

EN QUINI, EN BOJAN I EN XAVIER BARBERÀ

quiniEn d’altres ocasions en aquest bloc a Xavier BARBERÀ li ha tocat el rebre. Avui no. Acabo de llegir la seva columna a La Tortuga, titulada “De Quini a Bojan” i, la veritat, matisos a banda, no hi puc estar més d’acord.

En certa manera ve a reconèixer -aquí sí que no sé si ell estarà d’acord amb mi- que la memòria històrica és quelcom de subjectiu i que, com a quelcom subjectiu, es transmet de pares a fills, de fills a néts. No ho diu, consti, només ho interpreto. Per tant, la memòria històrica, si es transmet de pares a fills, de fills a néts, dificilment pot ser institucional. Si ha de ser institucional ha de ser, aleshores, científica. I si ha de ser científica, aleshores, ja tenim la Facultat d’Història que es dedica a això.

I si ha de ser subjectiva, com explica en Xavier que ell ha fet amb el seu fill i els mites i punts claus de la història del Barça, aleshores és per força subjectiva. Perquè el que jo he viscut d’en SCHUSTER no ho he viscut ni amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa capacitat d’anàlisi que el que he viscut amb en ROMARIO, en RONALDO o en RONALDINHO i, per tant, el que expliqui sobre en SCHUSTER vindrà mediatitzat per tot un seguit de circumstàncies per força subjectives i contra les que els historiadors no pretenen lluitar, perquè són àmbits d’anàlisi diferents.

Bé. Volia només recomenar l’article d’en Xavier i veig que he acabat per dir-hi la meva. Segur que no li molesta, però.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: