Enviat per: fgambus | febrer 26, 2009

BOLONYA, ARA SÍ

antiboloniaDeia el 24 de novembre referenciant un post d’en Jordi VILADROSA que m’emplaçava a escriure sobre l’Espai Europeu d’Estudis Superiors (el conegut Pla Bolonya) més endavant. Han passat mesos, i potser ha arribat el moment.

A les primeres setmanes d’aquest curs les Universitats catalanes semblava que es revoltaven. Els rectorats s’ocupaven. Hi havia manifestacions. Els mitjans se’n feien molt ressò. Quedava, semblava, clar: Bolonya era un bunyol.

I Bolonya no és cap bunyol, ni molt menys. I no entenc com, a hores d’ara, la única preocupació mostrada per algun mitjà de comunicació és per les obres d’art de la seu central de la Universitat de Barcelona, encara ocupada. El que és preocupant és que l’EEES tingui vida des de finals dels anys 90, que durant tots aquests anys els diferents Governs signataris han estat treballant en la modificació dels seus plans d’estudis per tal d’arribar a la convergència que suposa l’EEES, i que ara, quan tot plegat es posa en marxa, comencin les protestes. Ja sé que qui ara protesta quan tot plegat va començar devia estar estudiant primària. Però més enllà d’això, que és anècdota, no s’entén que, per un costat, una gran majoria d’estudiants estigui preocupada per poder sortir a l’estranger i realitzar un ERASMUS en condicions, estigui preocupada per, cas de tenir la possibilitat, amb el títol obtingut a base d’esforç i treball, pugui exercir més enllà de les nostres fronteres -no són pocs els estudiants d’aquí que la vida els porta fora i que es troben que han de fer d’altres feines perquè la seva titulació no és vàlida-. I no són pocs, també, els europeus que venen a Catalunya, a Barcelona, i que es troben que després d’una vida estudiant, si volen seguir entre nosaltres, han de treballar de qualsevol altra cosa, perquè el seu títol no és vàlid aquí.

En el fons, i simplificant molt, l’EEES és això. L’EEES vol dir títols compatibles, la qual cosa també es tradueix en nivells similars. I això s’ha traduït en el nou sistema de graus, que implica un nou sistema de crèdits, que implica una valorització -cert és- dels postgraus i dels màsters, però que en cap cas obliga a un graduat a fer un post-grau ni molt menys a fer-lo en una Universitat privada. Altra cosa és que a l’Estat espanyol, i a Catalunya, això de les beques i els ajuts universitaris estigui encara al paleolític. I és veritat que, en aquest aspecte, no hi ha convergència. Però, aleshores, el problema no és de l’EEES, sinó dels governs d’aquí, especialitzats darrerament en fer les coses mal fetes.

Un article molt interessant que va publicar La Vanguardia fa uns dies, el 17 de febrer, titulat “Europa, preocupada, explicava la perplexitat amb què tot plegat s’està seguint des de la resta d’Europa, que es pregunten com pot ser que l’EEES generi tan consens a tots els països signataris i que a Espanya, i especialment a aquesta nostra Catalunya, s’hagi armat aquesta pseudo-revolució.

Sincerament, crec que Europa no cal que es preocupi pels tancaments a les Universitats catalanes. Potser s’hauria de preocupar en analitzar si el Govern de Catalunya ha fet bé la seva feina des de la desparició de l’enyorat DURSI. Potser s’hauria de preocupar si l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya han estat a l’alçada de l’EEES. O, potser millor que no ho analitzin, no fos cas que arribessin a la conclusió que a Catalunya i a Espanya no s’està convergint i ens deixessin fora. I aleshores ja hauríem begut oli.

Europa pot estar tranquil·la. Només ha de saber que aquí, a casa nostra, de tant en tant, tenim aquests atacs de rauxa revolucionària tres al quarto, animada primer per partits que són al Govern, i que al mateix temps que animen la revolució la permeten no fent fer a les forces de l’ordre públic el que els tocaria, que és garantir el dret de la majoria a poder seguir les classes amb normalitat i evitar, per altra banda, la lamentable imatge que el país està donant al món, amb un magnífic edifici com és el de la Universitat de Barcelona ocupat per una colla de campistes pseudorevolucionaris. Aquí, això, ens passa amb una certa regularitat. Catalunya és un país constructor. Fem coses. Afrontem projectes arriscats. Hem estat i som capdavanters en moltes coses. Hem estat i lluitem per no deixar de ser un dels motors econòmics no només d’Espanya, sinó d’Europa. I, de tant en tant, patim una catarsi.

I, ep!, la catarsi no és la ocupació de la Universitat de Barcelona. La catarsi que està vivint aquest país és un conseller d’Interior que no fa fer als Mossos d’Esquadra la seva feina; un conseller de  desplegament de l’Estatut que s’ha pres la seva feina -el desplegament de l’Estatut- com un àmbit que serveix per anar anunciant desplegaments. Desplegaments que en la seva majoria no es concreten i es tornen a anunciar passats un mesos, com si la resta no tinguéssim memòria;  un conseller de relacions institucionals que assisteix a manifestacions en les que s’esgrimeixen pistoles de joguina en contra d’un Estat reconegut per l’Estat espanyol. Aquests tres consellers, senyors d’Europa, són la mateixa persona. És en SAURA, Joan SAURA. I l’acompanya en l’aquellarre un altre conseller, que s’ocupa de l’artesania, el comerç, la indústria, el turisme, l’empresa, la recerca i les universitats. Sí, sí, tot això sota el comandament d’una sola persona. Una sola persona, senyors d’Europa, que quan no era conseller es feia dir “el Lenin del Bages”. Es diu HUGUET, Josep HUGUET.

No pateixin, doncs, senyors d’Europa, pels nostres estudiants. La majoria el que volen és estudiar, formar-se, preparar-se un futur, i els sembla bé l’esquema de l’EEES. La resta, tot el que els arriba, té altres arrels i molt poc a veure amb l’EEES. Té molt a veure amb les fantasies pseudorevolucionàries d’uns quants -alguns, fins i tot, ni tan sols matriculats a la Universitat-. Té molt a veure amb l’enyorança d’un maig que ja queda lluny. Té molt a veure, n’estic segur, amb la gestió d’en SAURA i l’HUGUET. Té molt a veure amb un govern que concentra la responsabilitat de l’empresa, la universitat, la recerca, l’artesania, el comerç, el turisme, la indústria, la policia, les relacions institucionals, la participació i el desplegament de l’Estatut en dues persones.

Pateixin per això, senyors d’Europa, pateixin per això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: