Enviat per: fgambus | Març 5, 2009

TRIPARTIT vs CiU

madrid-barcaAvui que el Barça és a “només” quatre punts del Madrid -per endavant, és clar-, classificat per a la final de la Copa del Rei, i a un partit d’arribar als quarts de final de la Champions League, penso més que mai en un paral·lelisme que cada vegada crec més cert: a la política catalana, Convergència i Unió és el Barça, i el PSC i, per extensió, el tripartit, són el Madrid.

Ep! Que ningú hi vegi una connotació nacional en el paral·lelisme. No ho dic en clau catalanisme/espanyolisme.

En desconec les raons, i suposo que algun dia algun equip de sociòlegs en farà un estudi profund -jo crec que valdria la pena fer-ho-, però Convergència i Unió, com el Barça, no només necessita guanyar, sinó que a més a més necessita jugar bé. I jugar bé vol dir tant guanyar folgadament com mantenir una actitud política determinada, buscar el diàleg, buscar el consens, ser més propositiu que reactiu, i buscar més les pròpies responsabilitats que no pas com es poden externalitzar aquestes pròpies responsabilitats. Això, aquesta manera d’entendre la política, fa que quan Convergència i Unió exerceix el poder ho fa des del consens, amb un model de país determinat, i sol obtenir recolzaments llargs en el temps per part de la ciutadania. Fa no fa com el Barça. Juga amb un model de joc generòs, molt determinat, que busca no només guanyar sinó jugar bé i, quan es tenen els jugadors i l’actitud que calen, sol encadenar un parell o tres de temporades de bon joc i títols. I, en futbol, dues o tres temporades de títols suposen marcar una època.

Per l’altra banda, el Madrid, tots ho hem vist a manta vegades, no li cal jugar bé per guanyar partits i fins i tot per a guanyar títols. El seu joc és un altre. Ni millor, ni pitjor, però certament diferent. El mateix val, entenc, pel PSC. El PSC té i ha tingut lideratges que prefereixen jugar bé, i tant. Però el cert és que l’objectiu del PSC no és tant jugar bé com conservar el poder. És a dir, guanyar. I si per guanyar cal falsejar la realitat, es falseja. I si per guanyar cal remetre’s constantment al que Convergència i Unió va fer durant 23 anys, doncs es fa. Amb això dels 23 anys és molt curiós el que passa al PSC. És com si Jordi PUJOL hagués governat 23 anys sense passar per les urnes! Els escoltes i penses, aquests de Convergència i Unió van arribar al poder i s’hi van quedar 23 anys per la cara! El PSC, cada vegada que parla dels 23 anys de Convergència i Unió menysté i menysprea els milions i milions de catalans que el 1980, el 1984, el 1988, el 1992, el 1995 i el 1999 van votar i votar i tornar a votar Jordi PUJOL i Convergència i Unió. És un estil ben diferent. És el que deia. Al PSC tot li val per aconseguir el seu objectiu. Com al Madrid.

A Convergència i Unió no tot ens val. De fet, quan algun dels líders de Convergència i Unió ha volgut actuar com si tot valgués, no només no ens ha funcionat, sinó que hem acabat convertint una victòria que semblava suficient en una nova victòria insuficient. Ja m’enteneu.

I consti que em sembla bé i estic molt orgullós d’estar immers en un projecte que pretén el que pretén, exercir el poder però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. És més dificil, cert. Però també anem a dormir més tranquils cada dia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: