Enviat per: fgambus | Març 19, 2009

COMPROMÍS. LLUITA. VICKI SHERPA

vicki-sherpaAhir vam celebrar una nova edició del Fòrum DURAN i CAÑAMERAS, del que en sóc coordinador. I ens va acompanyar, com a convidada, la Victòria SUBIRANA, altrament coneguda com a Vicki SHERPA. Ripollenca.

Me n’havien parlat els amics del Racó de l’Alba i els companys Mingo ORTIZ i Xavier PÉRIZ, però ahir va passar allò que entre el que t’expliquen uns tercers -malgrat ser molt interessant- i escoltar la protagonista de la història hi ha tanta diferència que quan acabes i arribes a casa, cansat de tot el dia, nit entrada, penses: avui ha valgut la pena arribar tard.

Ho deia ahir en cloure el sopar. Si hi ha una paraula que pot resumir tot el que vam sentir ahir és COMPROMÍS. Compromís amb els nens i nenes del Nepal. Compromís amb les pròpies idees. Compromís amb la gent que està treballant per la mateixa idea. Compromís amb la gent, de vegades anònima, que simplement dóna diners perquè les escoles de la Vicki SHERPA al Nepal tinguin futur.

Alguns de vosaltres potser n’haureu sentit a parlar, de la Vicki SHERPA, per notícies als diaris dels darrers mesos, quan amenaçada de mort per les bandes nepalís que no poden entendre que algú de fora vingui a donar-los un futur que ells neguen als seus fills i filles i violentades les seves escoles va acabar per enviar els seus fills a Catalunya i iniciar una vaga de fam que sembla que va tenir els seus efectes i que, a data d’avui, permet que les escoles de la Fundació puguin seguir fent la seva feina.

Paradoxalment, avui, el perill més gran per a la Fundació d’aquesta filla de Ripoll, bressol de Catalunya, no és a Katmandú, sinó a Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, a la vicepresidència del Govern. Des de l’arribada del tripartit i, sobretot, des de l’arribada de Josep Lluís CAROD-ROVIRA a la responsabilitat de les relacions internacionals de Catalunya la Fundació Vicki Sherpa Eduqual ha deixat de rebre les subvencions que havia rebut sempre per part del Govern de la Generalitat. Cert és que la Fundació també rep importants fons de mans privades, però no és menys cert que sense el recolzament institucional -que després de 20 anys de muntar escoles al Nepal, amb èxit demostrat, crec que es mereix- la seva tasca es fa més dificil cada dia.

Després d’escoltar la Vicki SHERPA ahir a la nit, de palpar un caràcter fort que no es doblega fàcilment, intel·ligent, profunda, llesta i decidida a dur a terme el que creu que és just, encara entenc menys les actituds mostrades pel Govern del meu país. Es tracta, recordem-ho, d’una persona catalana, que crea una organització amb seu a Catalunya, que idea un sistema pedagògic que ha permès ja a un parell de generacions de nens i nenes nepalís de sortir del cercle viciós a què els porta el seu sistema de castes, un sistema pedagògic que els ha portat dels slums a la universitat. Doncs bé, crec que és important que tothom sàpiga que el Govern de la Generalitat no només no dóna subvencions a aquesta Fundació, sinó que en els moments dificils en què les bandes nepalís atacaven les escoles, en què la Vicki SHERPA era amenaçada de mort, en què els seus fills van haver de fugir del Nepal i refugiar-se a Catalunya, en aquells moments en què la gent de la Fundació a Catalunya van començar a demanar ajuda a crits, van rebre resposta de partits i fundacions, del govern espanyol  i de l’ambaixador espanyol a Delhi, però no només no van rebre ajut de la Generalitat de Catalunya, sinó que encara és hora que rebin resposta.

Sembla ser que Catalunya no pot ajudar el projecte de la Vicki SHERPA perquè el Nepal no és un país d’atenció estratègica pel nostre país. Puc entendre que les accions de cooperació cada país les hagi de dirigir cap aquells sectors o zones geogràfiques que es considerin importants pel país. Però dels 65 milions d’euros de pressupost de la Generalitat per accions de Cooperació ens en podem gastar 1 milió en les llengües minoritàries de l’Equador i no podem disposar dels 250.000 euros que demana la Fundació Vicki SHERPA. Entenc que l’Equador és prioritari. No entenc que les llengües minoritàries a l’Equador siguin prioritàries als nens i nenes del Nepal.

Compartint que un país ha de dirigir les seves aportacions de cooperació a àmbits que li siguin estratègics, potser que començaria a ser hora de que aquests àmbits estratègics anessin més enllà dels països i passessin també per àmbits sectorials. Entenent que l’Equador pugui ser un país d’importància estratègica per Catalunya, donat l’important volum d’equatorians que han mirat i miren Catalunya com la seva terra de les oportunitats, no puc entendre que es dongui 1 milió d’euros per a les llengües índies de l’Equador -amb tot el meu respecte i consideració per elles- i no poguem donar els 250.000 que necessita la Fundació Vicki Sherpa.

Evidentment, si això em costa d’entendre, ja entra dintre de l’estultícia el comportament del departament que dirigeix en Josep Lluís CAROD-ROVIRA, que no para d’omplir-se la boca de la importància de la presència internacional de Catalunya, i nega, alhora, a la Fundació Vicki Sherpa no només l’ajut econòmic, sinó fins i tot l’ajut diplomàtic i les més mínimes normes de correcció cívica -el mínim és contestar les peticions d’ajut que es reben!-. Perquè volem una xarxa d’ambaixades de Catalunya, si som incapaços de donar servei als catalans que són fora treballant? Com és que volem ambaixades de Catalunya arreu i, en canvi, abandonem a la seva sort una iniciativa privada que ha posat una escola al Nepal que té per nom Catalunya?

Massa preguntes sense resposta.

Anuncis

Responses

  1. […] el següent enllaç hi podreu trobar els abstractes que n’han fet l’Aina CABOT i en Francesc GAMBÚS als seus […]

  2. Jo aplaudeixo la decisió d’aquest govern de retirar la subvenció.
    He viscut de prop una experiència amb aquesta organització i en línies generals, no funciona. Es diuen moltes falsetats sobre la ONG aquí, a Catalunya (sobre projectes que fa anys van deixar d’existir, per exemple).
    Per altra banda, em sembla una mica presumptuosa l’afirmació “…
    després de 20 anys de muntar escoles al Nepal, amb èxit demostrat-“. S’han muntat dues escoles, no ens enganyem, la Vicky Sherpa no s’assembla en res al senyor Vicente Ferrer. I sobre l’èxit demostrat…no sé, no sé…Jo l’únic que crec que es pot demostrar és la gran tasca dels mestres nepalesos i de la resta de col·laboradors del país, als quals rarament es nombra, i inclòs se’ls ha utilitzat de cap de turc quan les coses no han anat bé.

  3. Gràcies, excooperant pel comentari. En cap cas es pot comparar, és cert, Vicente Ferrer amb la Vicky Sherpa. Altra cosa és, però, si un govern com el català pot permetre i tolerar que una catalana que desenvolupa una tasca com la que desenvolupa Vicky Sherpa al Nepal no obtingui l’assistència necessària i imprescindible al meu entendre en un moment de canvi de règim al país i en el que ella i la seva família són amenaçades. El cert és, tu mateix ho dius, que és demostrable la bona tasca dels mestre nepalesos. I també és cert, o jo ho veig així, que aquests mestres nepalesos no podrien fer la feina que fan sense les condicions que els posa a la seva disposició la Fundació Vicky Sherpa.

  4. Benvolgut fgambus,
    gràcies per la teva resposta. Jo em reitero en la meva primera frase: aplaudeixo la decisió d’aquest govern. Per rebre ajudes i subvencions no n’hi ha prou amb ser catalana: també cal que l’ONG funcioni. Em sembla que, a poc que t’informis, sabràs que hi ha hagut queixes d’aquesta ONG a diferents àmbits (a tv3, sense anar més lluny, arrel d’una entrevista de fa uns anys a La nit al dia).
    Em fa una mica la impressió (potser m’equivoco) que s’està utilitzant aquesta ONG per fer política, i això no convé ni a les ONGs serioses ni als nepalesos involucrats en els projectes de Nepal. Després de la meva experiència, estic convinçuda que el govern de Catalunya té altres projectes molt més fiables on invertir els diners de tots.

  5. Excooperant, gràcies de nou. Evidentment, parles en primera persona, la qual cosa et dóna un plus de credibilitat i, alhora, de subjectivitat. En qualsevol cas, de la Vicky Sherpa i la seva Fundació en sé el que he anat aprenent aquests darrers anys i el post era conseqüència del sopar que una vintena de persones vam mantenir amb ella. Segur que les coses -ella mateixa ho diu- són perfectibles. Però una cosa tinc clara: fan una bona feina i porten el nom de Catalunya arreu. Si aquest argument -portar el nom de Catalunya arreu- és el que fa que el nostre Govern obri “ambaixades” arreu del món, la petita -perquè no era gran- subvenció que rebia de la Generalitat tenia sentit. En tot cas, al meu entendre. Moltes gràcies, de nou, pels teus comentaris.

  6. Estic força d’acord amb l’excooperant(qui deu ser tant valent?). Peró també crec que no hem de privar els nens i les nenes d’una educació que al Nepal s’hi fa falta com ha dit el senyor Gambús. No podem deixar d’ajudar-los per culpa de la mala organització i falta de transparència que la vicky sherpa continua fent. Jo vaig estar treballant a Daleki com a professor després d’haver format a Maria Antonia Canal teacher’s training center. És un desastre, la Vicky Sherpa actua com un feudal(li podría demostrar-ho amb evidències reals), inventa mentides i trampes contra els qui exigeixen transparència economica i volen fer una pedagogia real i pragmàtica. Jo si fos un català també voldría que els meus diners que he guanyat amb tanta difficultat no hi anés a parar a la butxaca de la gent com la vicky sherpa. Nepal és molt lluny per tant és molt fàcil dir les coses que no són tal com ella explica aqui a Catalunya. I en cas que hi hagués algu per contrastar la veu dissident, la senyora sherpa els hi fa visites tipus turista: explicar i justificar-ho molt superficialment. Gràcies a persones com la Vicky Sherpa la gent honesta del nepal i arreu ja no vol que hi hagi més ONGs al Nepal.

    Li suggereixo amb màxima humilitat que en Francesc Gambús hauría de pensar en algun mechanism sòlid per poder ajudar a la gent del Nepal via la Vicky Sherpa, amb què es pugui garantir la transpàrencia total de les subvencions i diners que envien els catalans i catalanes. Sisplau senyor Gambús no deixi a ningú que l’enganyi assenyalant els pobres i la misèria humana. Hi ha un dit el meu pais: si les donacions que fas tu arriben als llocs indesitjats, les donacions no comptarà com a caritats ie bondats sinó com un pecat. Espero que m`hagi entès.
    Gràcies de debó per donar-me una opportunitat a aclarir alguns temes molt rellevants en el món de les cooperacions internacionals. I tan mateix el felicito per la seva entrega seriòsa com a politic a un món on els que pateixen més són els nans i nanes.

  7. Moltes gràcies, Nirmal Ghimire, pel comentari i per la felicitació. Treballant al Parlament Europeu a principis del 2000 vaig aprendre el que era la coordinació, la complementarietat i la coherències de les polítiques de cooperació. Crec que el debat generat en aquest post posa en evidència que sovint hi ha moltes bones intencions que sense una correcta direcció, sense una correcta estratègia, poden acabar generant efectes no volguts. Sincerament crec, però insisteixo, només he estat “exposat” a la versió de la Vicky Sherpa, que les intencions de la Fundació són bones. I que al Nepal, com a tants d’altres llocs del planeta, cal molta ajuda pels nens i nenes. Especialment en relació a la seva formació. Especialment perquè amb formació els hi estem donant eines per poder ser millors a mig i llarg termini. Per poder viure millor. Per poder, també ells, donar un món millor als seus fills. Per la mateixa raó crec que la Generalitat el que hauria d’haver fet, el que hauria de fer, és un sistema que garantís la transparència en els ajuts. Perquè, en el cas de la Fundació, al final, els perjudicats per la decisió no és la Fundació, que també, sinó els nens i nenes que es beneficien de la seva acció.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: