Enviat per: fgambus | Març 19, 2009

DESALLOTJAMENT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

mossosCreieu-me que porto des d’ahir mossegant-me la llengua.

Creieu-me que no m’agrada la violència de cap mena. Tampoc la de la policia.

Creieu-me que no em trec de la retina la imatge de la Marta CASAGOLDA tremolant quan acabava el seu stand up i en CUNÍ seguia pontificant. Tinc la sensació que tremolava més per l’estudiant brètol que l’havia sacsejada mentre ella feia el directe que pels esdeveniments que estava vivint. O segurament una barreja de les dues coses. En tot cas, el meu reconeixement a la seva professionalitat. No ha de ser fàcil estar parlant en directe per tot el país en un moment com aquell, que un individu es cregui amb dret a sacsejar-te i donar-te un parell d’empentes perquè vol els seus segons de glòria, i mantenir, tothora, la compostura. I només començar a rendir-te sense rendir-te del tot quan deixes de parlar perquè parla en CUNÍ i el llavi inferior et traïciona.

Creieu-me si dic que voldria que les relacions entre estudiants, Universitat i Mossos fossin unes altres, enlloc de les que són, cíclicament. Els estudiants d’avui podran referir-se -algun comentarista ja ho ha fet- a un llunyà mes de maig. Però que no s’enceguin. No vaig estudiar al maig del 68 a la Sorbona. Vaig estudiar a principis dels 90 a l’Autònoma. I mogudes així passaven any sí, any no. Si no eren les taxes era l’AZNAR que visitava la Universitat. El cas era que uns quants estudiants la liaven, els equips dirigents de la Universitat llençaven l’SOS als Mossos i els Mossos entraven i repartien. Res de nou, doncs.

Un cop dit tot això, una reflexió que si no la faig rebento… Malgrat tots els excessos dels Mossos -que caldrà estudiar i analitzar, un per un-, perquè durant cinc mesos ningú ha alçat la veu davant l’ocupació d’un edifici històric de la ciutat de Barcelona, que és patrimoni de tots els barcelonins i tots els catalans? Una comentarista de La Vanguardia avui venia a dir que el desallotjament havia tingut tots els ingredients d’un desallotjament okupa, quan de fet s’estava desallotjant uns pobres estudiants…

Seran uns pobres estudiants, però havien OCUPAT la Universitat fins a creure-se-la seva. És molta la gent que sua i sua per guanyar-se el sou. És molta la gent que treballa i treballa per llaurar-se un futur. I són molts els estudiants que el que de debò volen és que es reprenguin les classes i puguin seguir treballant i llaurant-se el seu futur, mentre uns quants, però ben sorollosos, el que volen és reunir-se en assemblea en edificis públics durant mesos, dormir-hi com si la Universitat fos un campament d’estiu i procurar reeditar, cíclicament, les imatges d’un maig del 68 que ens va portar moltes coses bones, però també ens ha portat fins on ens ha portat. I potser els Mossos d’Esquadra han estat massa contundents -aquest és un altre debat-, però ja n’hi ha prou de donar cobertura a qui tampoc se la mereix. No els Mossos. Tampoc els estudiants. Tampoc els estudiants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: