Enviat per: fgambus | Abril 27, 2009

LES INFRAESTRUCTURES CATALANES O LA PERSPICÀCIA NORD-AMERICANA

trensJosh ROSSMAN és un amic de la família. Està casat amb la Julie, gran amiga de la Mireia, la meva dona. Per qüestions de feina va haver de venir a Barcelona ara farà un parell de mesos, a meitats de febrer, i li quedava mig dia lliure.

El vaig convidar a dinar al Parlament de Catalunya. Vam estar parlant de política, se’m va confessar republicà, però alhora molt descontent amb les polítiques de George BUSH. Venia a dir-me que, de fet, ell estava molt més a prop d’en McCAIN que dels ‘neocons’,  i que creia que OBAMA era massa estatalista per la mitjana de la societat nord-americana. El temps dirà si té o no té raó. Jo crec que no.

En qualsevol cas, a l’hora dels cafès em va dir que “la Julie diu que tu ets dels que vol que Catalunya se separi d’Espanya”, i va deixar la pregunta oberta esperant resposta…

Li vaig dir que malgrat pogués semblar una pregunta amb resposta simple, de sí o no, de fet la pregunta mereixia una resposta àmplia, i vaig fer-li cinc cèntims de la història d’aquest nostre país, explicant-li també l’expoli fiscal i la perversa dinàmica del finançament autonòmic a l’Estat espanyol. Quan vaig acabar, pensant que molt probablement no hauria entès res i que molt probablement estava pensant que tenia al davant un radical que no sabia com les donaven al món, em va sorprendre amb una pregunta que deixava clar que havia entès per on anaven els trets. Em va preguntar: però aquestes infrastructures (jo li havia parlat de xarxa ferroviària de connexió amb Europa, de ports, aeroports i carreteres, entre d’altres coses) que necessiteu no us les podeu fer vosaltres? La resposta, clar, va ser: no, és competència estatal. I, aleshores, va resumir tota la conversa amb la següent frase: “o sigui, si no ho he entès malament, al marge d’això de la llengua i la cultura, Catalunya és una de les comunitats que més riquesa genera a l’Estat espanyol, aporta tota aquesta riquesa a l’Estat via impostos que després són redistribuïts arreu de l’Estat, arribant a Catalunya molt menys del que s’ha recaptat, però, alhora, aquelles infrastructures que Catalunya precisa per poder seguir generant riquesa, el mateix Estat espanyol us les nega. És incomprensible. Si jo fos català, també voldria separar-me d’Espanya”. En ROSSMAN, en cinc minuts, va entendre el que d’altres ni entenen ni volen entendre.

Ahir, La Vanguardia feia un ampli desplegament sobre la qüestió, que us recomano (part Ipart II). I, també ahir, en Jordi BARBETA completava el desplegament amb un article titulat “Ni vuelan ni dejan volar” que podria haver signat perfectament el nostre amic Josh ROSSMAN en tornar als Estats Units.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: