Enviat per: fgambus | Mai 6, 2009

ÉS UNA ACTIVITAT PRIVADA, VOLGUDA I NO IMPOSADA

comercosPer dues vegades els representants del PSC a Gràcia es van referir d’aquesta manera (“és una activitat privada”) al comerç en el decurs del Consell Plenari que es va celebrar ahir, dimarts, a la seu de l’Ajuntament de Gràcia, a la recentment rebatejada plaça de la Vila.

El conseller de Comerç, l’apreciat VINYALS, i el regidor del districte, Guillem ESPRIU, en dos moments diferents del Plenari van mostrar la seva asèpsia pel comerç de Gràcia i la seva poca disponibilitat a prendre mesures concretes que puguin ajudar al comerç de Gràcia, amb una idiosincràsia molt pròpia, a sortir de la crisi. Per ser justos, estan disposats a fer, sempre que entre tots els empenyem -com és el cas dels llauners, per exemple, on la resposta del regidor va ser impecable-. I necessiten que els empenyem, perquè no s’ho acaben de creure.

Diuen en VINYALS i l’ESPRIU que el comerç és una activitat privada, volguda i no imposada, amb l’objectiu de fer diners. I, en conseqüència, se’ls ajuda des de l’Administració amb el que es pot, però sempre des d’aquest apriorisme. Conclusió: pràcticament no se’ls ajuda.

Ara bé, quan el Govern de Gràcia ha d’escollir tres informes per portar al Plenari, i resulta que som en vigílies de la Festa del Comerç -que es celebra el proper 9 de maig-, aleshores aquesta Festa és objecte d’informe i ens la presenten com la gran aportació de l’Administració al comerç de la Vila.

Qui fa la Festa, qui la organitza i qui se’ls gasta -com passa amb els llums de Nadal- són les Associacions de Comerciants. La gran aportació de l’Ajuntament és fer-ne publicitat, per un costat, i facilitar que la Festa es dugui a terme, extenent els corresponents permisos d’ocupació de la via pública i garantint, mitjançant el servei de Guàrdia Urbana, que els carrers no siguin transitats. Home! Només faltaria que el trànsit l’haguessin de tallar els comerciants! Políticament, la dinàmica és perversa… I és una llàstima, perquè la vila disposa d’un excel·lent equip tècnic ben disposat, que amb una bona direcció política, que liderés, que impulsés iniciatives, duria a terme accions que farien de Gràcia un bon viver pel comerç de proximitat. Però no és el cas, perquè a nivell polític, ahir ho van deixar més que clar, no hi creuen en el comerç.

És quelcom que el socialisme -sigui roig, sigui verd- porta molt endins. Fer diners, d’entrada, és perniciós. I, per tant, no cal ajudar aquells que volen fer diners.

I, com que els comerciants exerceixen una “activitat privada, volguda i no imposada”, doncs ja sabem què els toca amb un govern com aquest. Inflar els globus i esperar que, com a mínim, no els tanquin la botiga per ves a saber quin problema amb els llums de l’aparador.

Tant que el socialisme parla i s’omple la boca de proximitat, de model de ciutat, de xarxes ciutadanes, i no només ignoren, sinó que es malfien sempre i en tot lloc d’una activitat com el comerç que sí, és una activitat privada, sí, pretén fer diners i recuperar la inversió feta, sí, és una activitat volguda i no imposada, però també és la tela fina que fa la xarxa, l’oxigen que dóna aire als carrers de la ciutat, l’aigua que dóna vida als nostres barris i places.

Fem l’experiment. Ni que sigui per un instant. Deixem que es perdi el comerç de barri. Que tanquin totes les botigues -no dic que el Govern de Gràcia les vulgui tancades, que consti; dic que no fa prou esforços perquè tinguin més vida, que no és el mateix-. Imaginem-nos ara un vespre de tardor o hivern… Com serien els nostres carrers? Com serien els nostres barris?

Qui pot defensar-me que el comerç és una activitat privada, volguda i no imposada -que ho és, evidentment- sense posar al mateix plat de la balança l’enorme capital social que el comerç tresoreja?

Com es pot defensar, alhora, al mateix Plenari, una mesura de govern sobre camins escolars en la què es diu que es vol implicar en el projecte els comerços de la vila i, amb minuts de diferència, mantenir que és complicat ajudar el comerç perquè és una “activitat privada”?

Com podrem implicar els comerciants en els camins escolars si estan més preocupats per si podran pagar la nòmina del seu treballador o treballadora? Com podrem implicar els comericants en els camins escolars si el que els preocupa és si ells seguiran formant part d’aquest paisatge, d’aquest camí?

Aquest socialisme català vol i dol. Sap com és d’important el comerç per la ciutat. Ho sap. Però no ho vol saber. Sap com és d’important que el comerç sigui viu i es guanyi bé la vida. Perquè quan el comerç és viu i es guanya bé la vida, no només dóna feina a la gent -que només per això ja l’haurien de defensar amb més força-, sinó que aleshores esdevé un motor important de la vida ciutadana, alehsores esdevé un actor que es pot implicar en d’altres projectes de ciutat -com els camins escolars, per exemple-.

Però malgrat saben tot això, els pot el dogma. Aquell dogma que els fa sospitar de tothom que pretén guanyar-se la vida al marge de les estructures que ells controlen. Aquell dogma que els fa acusar Convergència i Unió, plenari sí plenari també, de tots els mals de la humanitat per haver governat aquest país durant vint-i-tres anys, i haver-lo governat bé. Aquell dogma pel qual donar feina és explotar, guanyar diners és treure’ls-hi a algú. I és que guanyar-se la vida lliurement fa els homes i les dones més lliures. I a l’esquerra d’aquest país, de sempre, i malgrat aquesta retòrica tant seva que fa que sembli que diuen el contrari, la terroritza la llibertat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: