Enviat per: fgambus | Mai 12, 2009

CONFUSIÓ

confusioPlanteja Jordi BARBETA a un article titulat “La criminalidad del Papa” i publicat a La Vanguardia aquest diumenge, 10 de maig, un concepte que malgrat reconec que no és nou, sí que el periodista crec que encerta amb el nom de la cosa. Parla en Jordi BARBETA de “opulencia comunicacional” i de “promiscuidad mediática”. I ho fa, en BARBETA, a partir de la proposta d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa que planteja que el Congrés dels Diputats reprovi l’actitud del Sant Pare BENET XVI quan va manifestar en un viatge recent a l’Àfrica que només amb preservatius no es combat la SIDA.

En BARBETA reflexiona sobre la necessitat patològica d’algunes forces polítiques -potser totes però, clarament, algunes més que d’altres- de cridar l’atenció dels mitjans de comunicació. I aquesta necessitat es concreta -sovint- en xarlotades o propostes sui generis que no solen aportar cap solució a les preocupacions dels ciutadans. I aquestes actituds, en temps de bonança econòmica, poden interpretar-se com “coses dels polítics”, però en temps de crisi econòmica, quan la ciutadania espera de la política solucions per tirar endavant, aquestes actituds són no només reprovables, sinó clarament denunciables. No hi ha dret. No hi ha dret perquè -en bonança i en crisi- aquestes actituds són tramposes. Però no hi ha dret perquè, a més a més, en temps de crisi, debiliten la legitimitat de l’acció política, dibuixant uns polítics i unes forces polítiques preocupades més pel seu petit cop de colze que per servir a la gent.

En BARBETA, però, fa una mica de trampa. Si bé és cert que determinades forces polítiques fan “payasadas” per atraure l’atenció dels mitjans, també és cert que els mitjans de comunicació sempre han tingut més tendència a fer més cas d’aquestes xarlotades que no pas de les propostes serioses -que també es donen- d’altres forces polítiques o, fins i tot, d’altres polítics de les mateixes formacions polítiques.

Dit això, però, no em vull quedar només amb ICV-EUiA, perquè no només aquest conglomerat de partits es dedica a l’opulència comunicacional o la promiscuitat mediàtica. Uns quants exemples d’aquests darrers dies. Començo, però, amb IVC-EUiA i el seu cap més visible, Joan SAURA, que en una setmana n’ha fet dues. Dues, amb l’agravant que ambdues es fan des del Govern. La primera, prohibir que els tractors circulin durant el cap de setmana… Clar, ell que només surt de Barcelona el cap de setmana, que és el paradigma del pixapins, es deu pensar que els pagesos treballen de 8 a 15 i els caps de setmana descansen!! Sembla ser que se l’han repensada, la mesura. Però, en tot cas, expressa una forma de pensar. L’altra, segurament per canviar el punt d’atenció, el tema de les matrícules. Al marge de que tots hi poguem estar d’acord, amb la idea, per què surt ara? per què no en sabien res els altres membres del Govern?

Però aquest cap de setmana ha donat molt més de sí. El PP s’ha tornat a embolcallar amb la bandera arran de la nova Llei d’Educació de Catalunya, amb les declaracions de MAYOR OREJA i amb l’anunci de les manilles contractat pel PP català. Ells sabran el que es fan. Ara que s’estaven moderant una mica i que les enquestes els posaven per davant del PSOE a nivell espanyol, tornen a embolicar-se amb la bandera -l’espanyola, clar-, suposo que amb la intenció de mobilitzar la resta d’Espanya, però tornen a cometre l’error que han comès amb l’Estatut: excitar el vot espanyolista ferint Catalunya només es tradueix en una carretada de vots pel PSC a Catalunya. Un partit, el PSC, que és el rei de la trampa, però que sap aprofitar molt bé els errors estratègics de l’adversari. I MAYOR OREJA i companyia han comès un error estratègic important.

Ara només falta que surtin els bisbes i RODRIGUEZ ZAPATERO ja estarà en la seva salsa. De moment, però, sembla que aquesta vegada els bisbes estan mostrant-se més polítics que el PP, més estrategs, vaja. Per si de cas, el PSOE porta sis mesos posant-los el dit a la boca -perdoneu-me l’expressió- perquè xerrin. Llei de l’Avortament, la primera. Disimular davant la proposició no de llei d’ICV-EUiA -de la que ja he parlat al principi del post-. I, ara, la decisió unilateral i per sorpresa, de permetre la venta de la píndola del dia després sense necessitat de recepte. És evident que el PSOE i RODRIGUEZ ZAPATERO estan buscant desesperadament l’enfrontament amb ROUCO VARELA i la cúpula de l’Església Catòlica abans de les eleccions del 7 de juny. I, com deia, de moment sembla que els bisbes s’ho estan prenent amb filosofia. Ells sembla que ja han entès -en MAYOR OREJA no- que el seu silenci és un entrebanc pel PSOE i que, en canvi, la seva beligerància només feia que alimentar els seus sacs de vots.

Per si de cas, RODRIGUEZ ZAPATERO ja va començar a estomacar també a la patronal aquest cap de setmana, d’una manera un xic -per ser generós- irresponsable. No fos cas que els bisbes es mantinguin callats…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: