Enviat per: fgambus | Octubre 3, 2009

OPINIÓ VESTIDA DE NOTÍCIA

premsaobjectivitatNo he escrit, encara, sobre el cas MILLET. D’entrada vaig pensar el que penso sempre en aquests casos: una cosa és el que surt als diaris i l’altra el que acaba sent, en realitat. En conseqüència, silenci. Quedar-se a l’expectativa.

Hem tornat de vacances amb un escenari totalment diferent, amb la carta inculpatòria del mateix Fèlix MILLET. Una carta que, tinc la sensació, ha posat en marxa el ventilador.

Digueu-me, però, tossut o ingenu. O tossudament ingenu. No entenc la gran majoria de les notícies que publiquen els diaris del país. Des d’un punt de vista exclusivament empresarial, de venda de diaris, puc entendre els titulars i les portades. Però quedi clar que això no és periodisme. És una altra cosa.

A totes les democràcies els partits polítics, les fundacions, les associacions, etc., tenen un sistema més o menys elaborat de fund-raising, de recerca de finançament. Per tant, que l’Àngel COLOM acudís a Fèlix MILLET -que fins que la policia va registrar el Palau passava per ser un prohom de l’alta societat catalana- a demanar-li finançament, o que la Fundació Trias Fargas arribés a convenis amb la Fundació del Palau de la Música només hauria de ser notícia si els diners haguessin anat amunt i avall sense ordre ni concert. Tot i que va quedant evident que els mots “diners”, “ordre” i “Fèlix MILLET” no es pot suposar que vagin alhora, sembla clar, per les mateixes notícies, que en el cas de COLOM, MILLET va ajudar-lo i, en tot cas, va aprofitar per “ajudar-se”, però en cap cas, més enllà de la consciència moral en conèixer-se els fets, s’ha de responsabilitzar COLOM de res.

En el cas de la Fundació Trias Fargas, tot plegat és encara més clar. Està tot documentat i auditat, i no hi ha desviament de fons. On és, per tant, la notícia? O, dit d’una altra manera, el fet seria notícia sense el cas MILLET? Perquè el que és sagnant és que la mateixa notícia que fa un titular que indica que hi ha roba per rentar en aquest tema, en el cos de la notícia afirma que totes les operacions són legals i només fa el comentari, la pregunta, la reflexió, de si una Fundació finançada amb fons públics podia signar convenis d’aquesta mena amb una fundació de caràcter marcadament polític. La reflexió la podríem arribar a compartir o no. En qualsevol cas, però, aquesta reflexió surt del que és notícia, i passa a ser opinió.

I, per tant, i en conclusió, acaba sortint en portada una notícia que no és tal i que només té interès si s’hi afegeix la reflexió, la opinió. És a dir, ocupa la portada una opinió vestida de notícia.

Evidentment, hi haurà qui tindrà molt interès en què la Fundació Trias Fargas i CDC s’expliquin donant a la opinió, com ha fet el diari, caràcter de “notícia”, i posant el fet com a sospitós quan el mateix diari, a la mateixa notícia, el qualifica de legal.

De la notícia, al negoci. Del negoci, a la politiqueria. De la politiqueria al teletip. Del teletip, a la notícia. Un cercle viciós que acabarà donant el poder, al final, al primer populista que passi per aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: