Enviat per: fgambus | Octubre 20, 2009

TOMORROW NEVER DIES: LA JUSTÍCIA I EL CAS MILLET

justicia36Tornem a parlar -i molt més que en parlarem, em temo- sobre l’anomenat cas MILLET. Ahir tant MILLET com MONTULL van declarar per primera vegada davant del jutge el qual, després d’haver-ne escoltat les declaracions, els va deixar en llibertat sense fiança, amb càrrecs i amb la prohibició d’abandonar el país, raó per la qual els van ser retirats els passaports.

La indignació crec que ha estat generalitzada. Després de mesos de parlar-ne a tots els mitjans de comunicació, i després d’haver-se anat sabent, a través de les informacions periodístiques, les quantitats que pressumptament aquesta parella s’havien agenciat, tothom donava per fet que el jutge, després d’escoltar-los, els enviaria a la presó. Tothom ho creia, això. I la gran majoria, a més a més, ho creien de bona fe. Perquè la gran majoria, i és lògic, s’informa a través dels mitjans i no té coneixement de dret penal o dret processal.

M’han vingut al cap dues pel·lícules en aquest sentit. “Wag the Dog”, que aquí es va traduir per “Cortina de Fum”, amb Dustin HOFFMAN i Robert DE NIRO. I “Tomorrow never dies”, amb Pierce BROSNAN fent de l’agent 007.

A les dues pel·lícules hi ha qui construeix una realitat paral·lela, i virtual, a partir dels mitjans de comunicació, de manera que hi ha un moment en que un no sap si estàs veient la realitat o la realitat publicada. A Wag the Dog, el cap de campanya d’un president dels Estats Units que opta a reelecció contracta un director de cinema perquè gravi imatges de guerra i poder, així, construir la notícia del segrest d’un soldat americà a l’Orient Mitjà i realçar les gestions del president per tal de rescatar-lo i tornar-lo sa i estalvi al país, augmentant la popularitat del candidat a president. A Tomorrow never dies, un magnat dels mass-media utilitza els seus satèl·lits per modificar el quadre de coordenades d’un vaixell de la Armada britànica enfront de les costes de Xina, el qual és enfonsat pel vell país comunista. Els seus mitjans són els primers en treure la notícia i animar una escalada bèl·lica a la zona, per tal d’enfortir encara més el seu negoci.

Tot plegat em venia al cap seguint el cas MILLET. Evidentment, aquí ningú s’ha inventat cap història i ningú està animant una escalada bèl·lica, més enllà dels intents del carrer Nicaragua per convertir el cas MILLET en el cas TRIAS FARGAS, però això, en tot cas, és motiu d’un altre post. El que sí està passant, en aquest cas i en tants d’altres, és que per un costat camina la justícia, i per l’altre els mitjans de comunicació. Cadascú fent la seva feina, però també generant determinades interferències en l’opinió pública que potser obliguen a una reflexió. És legítim -és la seva feina!- que els mitjans, davant d’un cas com el cas MILLET, rasquin, preguntin, investiguin i publiquin el que creguin que han de publicar. Tant legítim, tant, al mateix nivell, com a mínim, com que la justícia té el seu marc de treball, els seus codis, les seves normes,  i que aquestes també han de ser respectades.

I respectades vol dir que de la mateixa manera que els mitjans de comunicació no acceptarien que un jutge es posés a opinar alegrement sobre com fan els diaris o les notícies que decideixen publicar, i ho farien en ares de la llibertat d’expressió -i ben fet que estaria!-, d’aquesta mateixa manera els mitjans -crec- haurien de ser una mica més rigorosos en la informació que publiquen sobre processos judicials. No dic, fixeu-vos, que no en puguin opinar. Dic que caldria ser més rigorosos.

Els mitjans de comunicació no només tenen la obligació de buscar la veritat. Tenen la obligació, també, de ser rigorosos. I si la gent ha arribat a la conclusió que en MILLET i en MONTULL tenen tracte VIP per part de la Justícia és perquè des del mitjans s’ha estat fent un judici paral·lel, s’ha emès sentència prèvia i ara la Justícia, que és a qui li correspon aquest exercici, sembla que quedi qüestionada. Els mitjans, igual que han estat rascant i buscant la veritat sobre el cas MILLET, i n’han informat, també haurien d’haver informat sobre el procés que el cas havia de seguir en l’àmbit judicial. Així, potser, no hauria estranyat tant que en MILLET i en MONTULL sortissin de la primera declaració davant del jutge en llibertat amb càrrecs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: