Enviat per: fgambus | Desembre 30, 2009

Al Cèsar el que és del Cèsar

Ara que ja som hexacampions i més de cinquanta anys després hem aconseguit deixar enrera el Barça de les 5 Copes, potser val la pena asseure’s un moment i reflexionar.
Com que sóc dels que va defensar en GUARDIOLA des del primer moment, ara que tothom li otorga, gairebé en exclusiva, els mèrits del que s’ha fet –i, certament, els seus mèrits són molts-, em resisteixo a caure en aquesta tendència tan mesquina de creure que la història es va començar a escriure amb un mateix.
Nadaré contra corrent, em temo. Nadaré contra corrent, perquè passarà a la història el relat que el Barça de GUARDIOLA, presidit per Joan LAPORTA, va ser el Barça que va posar la gent de La Masia al seu lloc, que la va saber aprofitar, que va dotar al Barça d’un estil propi que és, avui, envejat arreu del món.
Nadaré contra corrent, dic, perquè em revolta que ens vulguin fer creure que això comença amb Joan LAPORTA, i que en GUARDIOLA li dóna el punt d’intel·ligència, de talent, de saber estar i motivar necessari per assolir el que s’ha assolit.
M’agraden les hemeroteques. Molt. I tinc una certa memòria. Recordo que quan va arribar CRUYFF al Barça, d’entrenador, va implementar una mesura que va semblar revolucionària, en aquell moment, com era la de que tots els equips del Barça juguessin amb l’esquema del primer equip. Des dels benjamins fins al Barça Atlètic. I es va fer. I es va pagar un preu elevat, perquè si no recordo malament, és en aquelles èpoques quan el Barça Atlètic –que era un fix de la Segona Divisió A- comença a convertir-se en un equip “ascensor” entre la Segona A i la Segona B. Però el preu es va pagar, i d’allí en van començar a sortir jugadors amb el patró Barça. Especialment el famós 4, començant per en Luís MILLA, el mateix GUARDIOLA, però també Ivan DE LA PEÑA, Òscar GARCÍA (que va començar jugant, contra el Cadis, si no vaig errat, en aquella mateixa posició), Mikel ARTETA, Cesc FÀBREGAS, XAVI, INIESTA…
Però va marxar CRUYFF i tot plegat va semblar que se n’anava enlaire. Va arribar ROBSON, el 3-4-3 o el 4-3-3 se’n va anar en orris. Ho vam guanyar gairebé tot, aquell any. Però en ROBSON va sortir volant per la finestra.
I va arribar l’ogre. El dolent d’entre els dolents. En Louis VAN GAAL. I aquí he volgut tirar d’hemeroteca, perquè la meva memòria em deia que en el moment de la presentació s’hi van dir coses que avui, l’any 2009, poden tenir molt sentit.
Deia la crònica del diari EL MUNDO de l’1 de juliol de 1997  que VAN GAAL “llega con la intención de crear una estructura de futuro. Es en el Ajax donde aprendió a trabajar a largo plazo: ‘sé que aquí hay que rendir a corto plazo, pero yo creo en el largo plazo’. Por eso avanzó que cuidará mucho la cantera”. És ben curiós, perquè VAN GAAL passaria a la història del curt termini com l’entrenador que va farcir el club d’holandesos i va amargar la vida a gent de la pedrera com Òscar GARCIA o Ivan DE LA PEÑA, per posar uns exemples. Ha quedat com una icona d’aquella època aquella esbroncada a Òscar GARCIA, quan li deia i li repetia allò del “tu egues muy malo, siempre negatifo, nunca positifo!!”.
VAN GAAL va guanyar dues lligues i una Copa del Rei (la darrera abans de la que forma part de les 6 Copes), i va marxar amb la cua entre cames. Però no abans de fer debutar amb el primer equip als següents jugadors: JOFRE Mateu (1997-98), MARIO Rosas (1997-1998), XAVI Hernández (1998-1999), Francesc ARNAU (1998-1999), Samuel OKUNOWO (1998-1999), GABRI García (1999-2000), Fernando Macedo de Silva NANO (1999-2000),  Carles PUYOL (1999-2000), Sergio SANTAMARÍA (1999-2000).
El president Josep Lluís NÚÑEZ –del que mai he estat partidari- va plegar el juny de 2000, i amb ell va marxar també Louis VAN GAAL. Dic que no he estat mai partidari de NÚÑEZ, però seria injust no reconèixer que aquests jugadors relacionats, més tots els que va fer debutar Johann CRUYFF, van créixer i es van formar en una estructura com és La Masia, que tants elogis rep avui, però que algú algun dia es va imaginar, va crear i va dur a terme. I després algú va estructurar, hi va creure i la va aprofitar.
VAN GAAL, però, va tornar una altra temporada, la 2002-2003, i li va donar temps de pujar al primer equip a Fernando NAVARRO, Andrés INIESTA, OLEGUER Presas i Victor VALDÉS. Gairebé res, eh?
VAN GAAL sempre havia dit que li agradaria guanyar la Champions amb 11 jugadors de la casa. Doncs bé, si agafem la Champions de París i la de Roma, veurem que un bon grapat de gent de la casa hi eren ben presents. I si repassem els noms veurem que potser amb l’excepció de MESSI i els que ja han pujat de la mà de GUARDIOLA, la resta són apostes de les dues èpoques de VAN GAAL al Barça. És a dir, quan VAN GAAL el gener de 2009 deia que l’estructura de l’equip d’en GUARDIOLA era de la seva època, no deia cap tonteria. Si per estructura de l’equip de les 6 Copes entenem a Victor VALDÉS, Carles PUYOL, XAVI Hernández i Andrés INIESTA. Sense oblidar el paper important que van tenir en les temporades de RIJKAARD l’OLEGUER i en GABRI.
Per tant, tots els mèrits del món per en Pep GUARDIOLA, però al Cèsar el que és del Cèsar. I en el Barça d’avui hi ha les profondes petjades de CRUYFF (això ningú ho nega), VAN GAAL i NÚÑEZ. I a qui agradi, bé. I a qui no agradi, la història té això. És d’una determinada manera, encara que constantment hi hagi qui la vulgui reescriure.
Un darrer comentari, important, però. VAN GAAL va rebre l’encàrrec de transformar el FC Barcelona en un equip com l’Ajax, que no hagués de comprar fora perquè es fornia directament de gent de la casa. I entre el que havia sembrat CRUYFF i el que va treballar VAN GAAL hem arribat, crec, a un model que millora l’original. Certament, l’Ajax treu molts jugadors bons de la seva pedrera, amb un mateix patró de joc. Però no deixa de ser –malgrat ser un històric d’Europa- un equip de barri de la ciutat d’Amsterdam, enmarcat en una lliga com la holandesa, que mou el que mou. En conseqüència, perquè el model pervisqui necessita “vendre” el talent que genera fora d’Holanda. L’aplicació d’aquest model a Barcelona millora, com deia, l’original. Bàsicament perquè el FC Barcelona, com a club, com empresa, és molt més gran que l’Ajax, i perquè la Lliga espanyola mou molts més recursos. I, en conseqüència, el FC Barcelona ha aconseguit dotar-se d’un esquema de pedrera que li proporciona jugadors de talent, tallats per un mateix patró de joc, però a més a més el club disposa de prou recursos per complementar amb jugadors de fora el que hi ha de bo a la casa i, més important encara, retenir el talent que genera. És a dir, si el Barça fos l’Ajax, en XAVI, l’INIESTA, en MESSI, en PUYOL i en Victor VALDÉS ja faria temps que haurien estat venuts fora d’Holanda per poder seguir tenint recursos per mantenir el sistema. Al Barça, això, no li cal.
I un detall de matís. Deia LA VANGUARDIA l’1 de juliol de 1997, l’endemà de la presentació de VAN GAAL que “el técnico holandés ha exigido que los entrenamientos sean a puerta cerrada y la directiva ya busca soluciones para evitar la presencia de aficionados y periodistas, con los que VAN GAAL piensa reunirse para conocer sus necesidades”. Abans d’ahir llegia al 9 Esportiu un article d’opinió de ara no recordo quin periodista que reclamava que GUARDIOLA obrís la porta dels entrenaments a la premsa, per poder explicar el que fins ara no s’ha pogut explicar, afegint que no demanava entrar al vestidor (només faltaria!!). GUARDIOLA va viure en primera fila la esbroncada de VAN GAAL a l’ÒSCAR, i va percebre, també des de primera fila, l’efecte pèssim que va generar en la percepció pública de l’entrenador holandès. En GUARDIOLA s’ho vol estalviar. Si ha d’esbroncar els seus jugadors, vol fer-ho sense testimonis. Sense que ningú prengui partit. Llegint aquell article al 9 Esportiu em va venir al cap l’esbroncada de VAN GAAL i, també, l’esbroncada de GUARDIOLA l’altre dia a IBRAHIMOVIC. Com que no era a la ciutat esportiva i els mitjans hi eren presents, ja se’n va començar a parlar i a fer xiuxiueig. Sort que van aparèixer en PEDRO i en MESSI, van marcar els dos golets, vam guanyar el Mundial, i aquí pau i després glòria. Però segur que escenes com aquella es donen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Quan menys n’estiguem al cas, molt millor per l’equip, per en GUARDIOLA i pel Barça en general.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: