Enviat per: fgambus | gener 3, 2010

Salas Bajas

564Estic començant l’any a Salas Bajas, comarca del Somontano.

Salas Bajas és un poble que, a més a més d’il·lustrar la capçalera del meu bloc, dóna acollida a les bodegues d’ENATE, ja prou reconegudes a nivell internacional i, sobretot, a un centenar llarg de veïns que valen la pena. Amb les seves coses cadascun d’ells, com tots i a tot arreu, però valen la pena.

Des del Miguel i la Mercedes, que ens engeguen la calefacció un parell de dies abans, a la Maria José, el Josep Maria, el Santi, la Inés, la Teresa, el Luis, que ens han anat ensenyant diferents restaurants de la comarca. O el Dani, el Jorge i l’Agustín, tres regidors que encarnen la política en la seva essència: voluntat de servei. Hores les posen totes, però no sempre tenen el reconeixement que es mereixen per part de tots. De tota manera, són joves, preparats i molt bona gent.

Que un poble tingui un centenar de veïns ja vol dir que no és precisament Manhattan. És petit. Però molt ordenat. Té la fortuna que la carretera -la que va de Barbastro a Naval, passant per Salas Bajas i Salas Altas- li passa molt  a prop, però no l’atravessa. Aquest fet configura un nucli urbà clàssic, que s’arrodoneja al voltant de l’església -dedicada a Sant Vicenç- i de l’Ajuntament, que estan encarats, un amb l’altre, a la confluència entre la plaça principal i el carrer Major.

La relació del poble amb les bodegues -la d’ENATE, situada al mateix poble, i les de VIÑAS DEL VERO i PIRINEOS, situades cinc quilòmetres al sud- és paradoxal, especialment amb la d’ENATE. La bodega és situada al costat del carretera, a les afores del poble. El conjunt de la bodega està encarat cap a la carretera, de manera que la bodega dóna l’esquena al poble, i el poble l’esquena a la bodega. Com que la vida econòmica es desenvolupa a les afores, la vida del poble porta el seu propi ritme, i això, crec, és una part del seu encant i de la vitalitat de la vida social a Salas Bajas. Una vida social molt viva, i que es duu a terme al bar i al Torno, durant l’hivern, i a la plaça, a l’estiu, i que només l’explico, precisament, per la separació entre els camions, els tractors, els remolcs i l’anar i venir propi d’una comunitat humana a l’inici del segle XXI,  i els carrers i la gent que els omple. Dos mons, un al costat de l’altre, que interaccionen continuament, però sense interferir gaire, un en l’altre.

No sé si us heu fet una idea prou clara d’on estic passant aquests dies d’inici del 2010, i on procuro passar la major part de les nostres hores d’oci, però en tot cas, aquest ja era un post obligat, després de cinc anys d’estar-hi molts caps de setmana i totes les vacances. De tota manera, si voleu més informació, podeu consultar el web http://www.salasbajas.es.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: