Enviat per: fgambus | febrer 24, 2010

Rèptil

Dues grans plomes del país, en Quim MONZÓ i en Sergi PÀMIES s’han sumat avui al grup de corifeus que des de dilluns al vespre estan fent la gara-gara a l’espavilat aquest que va decidir que el seu entrecuix havia de ser el més comentat a la setmana. En BASTÉ ho va fer ahir i hi ha tornat avui.

No aconsegueixo entendre-ho. Cert és, com diu en PÀMIES, que “democratitzar” l’accés a aquesta mena de concursos que no importen gairebé ningú té el risc de que els amics de qualsevol ximple l’acabin posant al plató davant de milions de ciutadans que arrepapats al sofà al cap del dia només esperen que els minuts vagin corrent sense gaire res que els preocupi. Que ningú l’erri, però. Una cosa és mirar-se la tele, i una altra, molt diferent, entrar al web de RTVE, escoltar cançons i votar. 

Entenc, però, que el sistema del concurs és el que és i que, per tant, l’amic rèptil va aconseguir prou vots de la gent que seguia el tema –en desconec el nombre- com per a plantar-se a l’escenari. 

Però de la mateixa manera que el personatge ha aprofitat el sistema per a plantar-se al plató, ves per on, el sistema preveia que l’actuació fos en directe i que hi hagués públic. I, és clar, el públic en directe té aquestes coses: dóna, també, la seva opinió. I, ai làs!, no té perquè ser favorable. 

I allò que comença amb un gran exercici internàutico-democràtic acaba com el rosari de l’aurora. 

En MONZÓ i en PÀMIES aprofiten per parlar del dit de José María AZNAR. Jo prefereixo aprofitar per parlar de drets i deures. Estem tant acostumats a exigir els nostres drets, a voler tenir dret a tot, que ens hem oblidat que els drets i els deures són com les taules de multiplicar, commutatius. És a dir, si 3 x 2 és igual a 2 x 3, això vol dir que el dret a què se’m respecti com sóc és igual al deure a respectar els demés com són. 

I aquesta commutativitat, sovint, hi ha qui la passa per alt. Només compta, només val, el dret. Mai el deure que hi va aparellat.

PS: estic content, perquè crec que he aconseguit acabar el post dient el que volia dir però sense utilitzar ni una sola vegada el nom del personatge. Si vol publicitat, que passi primer per caixa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: