Enviat per: fgambus | Març 18, 2010

Atac de nervis

Dilluns el Molt Honorable President de la Generalitat, José MONTILLA, va ser entrevistat a TV3 per la directora d’aquesta nostra televisió, Mònica TERRIBAS. Ja avanço que no la vaig poder seguir. Vaig arribar tard a casa.

De tota manera, entre el que he llegit i sentit sobre l’entrevista, em puc imaginar que va anar com havia d’anar. Bé pel país, malament pel President que, no és cap secret, és belluga millor en els silencis dels passadissos, dels despatxos, de les conspiracions, que no pas en el cara a cara o en la defensa dels seus criteris a cara descoberta. Si a tot plegat li afegim l’estil personalíssim d’entrevistar de Mònica TERRIBAS -lluny d’aquelles entrevistes servicials que en MASDÉU feia a en MARAGALL-, ja tenim el cocktail gairebé preparat.

Ja només feia falta afegir les dosis de nerviosisme que viuen els socialistes, el pànic que els fa l’intercanvi obert d’idees, el terror que senten davant tot el que pugui ser dissentir o desobeir -no sabrien viure, ells, sense obeir algú-, per arribar als insults i als suggeriments que ha rebut aquests dies la Mònica TERRIBAS.

Dos dirigents socialistes, un més destacat que l’altre, han destacat en aquest camp. En Joan FERRAN -quants mesos feia que no en parlava, d’ell!-, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, i un tal Miguel Ángel MARTÍN, vicepresident del districte de Sant Martí, a Barcelona, i president de l’Institut Metropolità del Taxi. En FERRAN fa suggerències, tal qual els personatges de les noveles de Mario PUZO. Al seu bloc va penjar un post titulat “Sobre l’entrevista Terribas-Montilla” en el que ve a dir que el President de la Generalitat es mereixia un tracte deferent en l’entrevista, i no que aquesta semblés un interrogatori. Però, certament, quina entrevista de la Mònica TERRIBAS no ha semblat mai un interrogatori? Quan un sap que serà entrevistat per aquesta gran periodista, ja sap que més que una entrevista serà un tercer grau! De tota manera, en Joan FERRAN va una mica més enllà, i ens mostra fins a quin punt és obert de mires, quan diu que “preguntes, totes…”. Home! Condicionar a un periodista les preguntes que t’ha de fer ja seria propi d’un altre tipus de règim… Moltes gràcies, Joan FERRAN, per aclarir-ho…

De tota manera a en Joan FERRAN li ha sortit un gran competidor en la persona de Miguel Ángel MARTÍN. Llegiu la peça de l’e-notícies, i jutgeu vosaltres mateixos.

Ho comenten en Quim MONZÓ amb el seu característic estil a LA VANGUARDIA d’avui, a un article titulat “Mafiosos en Facebook”, i també en Màrius CAROL, amb el seu titulat “Los méritos de un necio”.

Igualment, en un altre ordre de coses, aquest despreci per la diferència és el que denuncia la Pilar RAHOLA a un magnífic article d’avui a LA VANGUARDIA titulat “Desprecio intelectual”.

Tot plegat m’ha fet venir a la memòria no només els informes sobre periodistes del primer tripartit, amb Miquel SELLARÈS com a cap de turc, sinó també d’aquest segon, encapçalat pel MH Sr. José MONTILLA, i que va costar la feina al seu inefable Toni BOLAÑOS, sinó bàsicament una entrevista -clarament premonitòria- que molts recordareu que li va fer qui avui és Vicepresident del FC Barcelona, Xavier SALA MARTÍN a l’aleshores candidat del PSC José MONTILLA poc abans de les darreres eleccions catalanes, l’octubre de 2006. Us adjunto l’entrevista publicada (part I –  part II), així com uns arxius tremendament interessants penjats pel propi SALA MARTÍN al seu web.

Crec que, amb tot aquest material, queda clar qui ha estat manant aquest país els darrers quatre anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: