Enviat per: fgambus | Març 22, 2010

Rigor i grau d’exigència

L’altre dia parlàvem amb uns amics sobre si el fet de que els nens i nenes d’aquest país s’eduquin en un sistema d’immersió lingüística on pràcticament el 100% de l’escolarització es fa en català provoca que s’estigui perdent el domini de la llengua castellana, la qual cosa, de ser certa, sempre seria una pèrdua pel país, perquè el coneixement mai està de més. Hi havia qui em feia la reflexió de que avui els estudiants universitaris saben escriure molt millor el català que el castellà, i em posaven exemples de faltes d’ortografia i de sintaxi greus en castellà que, segons qui opinava, si l’escolarització no s’hagués fet per immersió, no s’estarien donant.

Acceptant el dubte sobre si el nostre sistema no hauria de fer anys que havia d’estar caminant pel camí del trilingüisme (català – castellà – anglès), també tinc la sensació que aquestes mateixes faltes d’ortografia i sintaxi es deuen produir en català. Vaja, no és la sensació. És que n’estic del tot convençut.

De tota manera, en el decurs de la conversa vam acabar confluint en una conclusió: tenim un problema greu de grau d’exigència i de rigor. I d’aquest problema, en pengen tots els altres.

En un altre ordre de coses, però que em serveix per parlar del mateix, llegia avui l’article d’en Josep Maria CASANOVAS a l’SPORT, titulat “El Dios del fútbol no va de Dios por la vida”, on explicava que MESSI, en el partit contra el Saragossa i, per extensió, al llarg de les darreres setmanes, estava essent ‘omnipotente (que está en todas partes), omnipresente (que todo lo abarca) y omnisciente (que todo lo sabe)’. Al marge de la grandiloqüència, pròpia segurament de l’estil del periodisme esportiu, m’agradaria destacar com tot un màxim responsable d’un mitjà de comunicació, com és en Josep Maria CASANOVAS, es permet el luxe de confondre en les úniques ratlles que escriu del diari -la seva columna- el significat d’omnipotent i omnipresent. És més, els confòn i es queda tant content d’haver-se conegut, perquè de fet, es permet el luxe d’utilitzar els mots i posar entre parèntesis el significat, no fos cas que els lectors del diari no estiguessin al nivell i no ho entenguessin. I, intentant mostrar la seva superioritat resulta que acaba despullant la seva ignorància. Sr. CASANOVA, omnipotent, és qui tot ho pot, ‘quien todo lo abarca’, i omnipresent és qui està a tot arreu, i no a l’inrevés.

És greu, la confusió? Així, d’entrada, hom diria que no. Però, insisteixo, estem parlant d’un professional dels mots, que a més a més dirigeix un diari. Si ell es permet errades així -i hi ha hagut vegades en què ha llençat la seva columna amb faltes d’ortografia-, quin grau d’exigència pot demanar als seus treballadors?

Tornant al principi, per tant. En Josep Maria CASANOVAS és evident que no ha estat educat en la immersió lingüística tal i com es coneix avui, sinó en la contrària, de fet. Per una pura qüestió de calendari.

Què vull dir, amb tot això? Que en el mal ús del castellà i del català hi pesa molt més el mínim grau d’exìgència que entre tots ens hem anat donant, que no pas si fas les ciències socials en català, castellà o anglès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: