Enviat per: fgambus | Abril 16, 2010

Economic Ideas Forum

Complint amb les meves responsabilitats com a director de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) he assistit aquest dijous al Economic Ideas Forum que organitzava a Madrid el Centre for European Studies, think tank d’abast europeu vinculat al Partit Popular Europeu.
El seminari, tot ell, girava al voltant de la crisi econòmica i com la Unió Europea i els seus Estats membres estan maniobrant no només per sortir de la crisi, sinó per aprendre de les causes que ens hi van portar i, sobretot, sortir-ne en una direcció que ens allunyi de les mateixes.
Hi ha parlat gent com Phillippe MAYSTADT, president del Banc Europeu d’Inversions, Daniel DAIANU, ex ministre de Finances de Romania, José Manuel GARCÍA-MARGALLO, vicepresident de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, John BRUTON, ex primer ministre d’Irlanda, Thomas Bernd STEHLING, director de la Fundació Konrad Adenauer a la península ibèrica, Antonio TAJANI, vicepresident de la Comissió Europea i comissari d’Indústria i Emprenedoria, Algirdas SEMETA, comissari europeu de Fiscalitat i Unió Duanera, Auditoria i Lluita contra el Frau, Jyrki KATAINEN, ministre de Finances de Finlàndia, Adrien VIDEANU, ministre d’Economia de Romania, Simeon DJANKOV, viceprimer ministre i ministre de Finances de Bulgària i Einars REPSE, ministre de Finances de Letònia. I sí, també, l’ex president del Govern espanyol, en la seva qualitat de president de la FAES, José Maria AZNAR.
Deixeu-me començar per aquest darrer. Després dels temps en què havia tingut ocasió d’escoltar-lo en directe a Estrasburg o Brussel·les, quan era president del Govern, no l’havia tornat a escoltar. I no és el mateix –mai serà el mateix- escoltar una intervenció sencera, en tot el seu context, amb tots els seus matisos, que escoltar algú a través dels mitjans de comunicació, on sovint el context queda desdibuixat i on sovint es destaquen fragments que no reflexen, o no tenen perquè reflexar, el conjunt de la intervenció. Deia que començava per AZNAR. Hom ha de fer un gran esforç per destriar el gra de la palla, quan parla AZNAR, quedi dit d’entrada. Has d’intentar abstreure’t del llenguatge no verbal arrogant, prepotent, xulesc. I, alhora, més dificil encara –perquè el primer s’aconsegueix fàcilment tancant els ulls-, abstreure’t també del to amb què diu el que diu. Aquella cançoneta com de perdonavides.
Fet aquest exercici no fàcil d’abstracció, haig de dir que la intervenció d’AZNAR va ser interessant. Va analitzar la situació econòmica europea i mundial durant la crisi, les diferents mesures que s’han anat prenent i va apostar per una major coordinació a nivell europeu, menystenint o criticant –com vulgueu dir-ho- que Alemanya o França estiguin apostant, de vegades, per solucions unilaterals. En aquest sentit, el d’un major pes d’Europa, va reflexionar sobre com se’l va tractar l’any 2003 quan va defensar amb ungles i dents el Pacte d’Estabilitat quan Alemanya i França van superar el topall del 3% de dèficit públic, venint a dir que possiblement si en aquell moment la Unió Europea s’hagués mostrat inflexible amb els dos grans, situacions com la grega no s’haurien produït, i nivells de dèficit –amb l’aquiescència europea- com el de l’Estat espanyol serien inimaginables.
Finalment, va fer una reflexió general sobre les relacions transatlàntiques i va cridar l’atenció sobre el fet que Europa, que sempre ha estat atlàntica –deia ell-, i que sobre aquest atlantisme s’ha anat construint, hauria de prendre consciència de que pels Estats Units ha deixat de ser una prioritat política, i que aquesta és una situació que potser els europeus no s’haurien permetre.
Insisteixo, cal fer un ingent esforç per escoltar només les paraules, prescindint dels posats i del mateix to que AZNAR dóna a les paraules, però, certament, va posar sobre la taula elements interessants de reflexió.
De la resta d’intervencions destaco el diàleg entre José Manuel GARCÍA-MARGALLO i Phillippe MAYSTADT sobre les institucions sistèmiques, aquelles que responen a l’expressió “too big to fail”, i sobre com des d’un nivell europeu aquestes institucions haurien de tenir un sistema de supervisió. Una expressió repetida una vegada i una altra per GARCÍA-MARGALLO és la que destaco, per òbvia, però, alhora, pel repte que suposa: “davant institucions bancàries que treballen en tot l’àmbit europeu cal posar en marxa mecanismes de supervisió bancària d’àmbit europeu”. Sobre aquesta qüestió tinc anotat recuperar un seguit d’informes als que es va fer referència i penjar-los al bloc, a part de llegir-los i estudiar-los.
Una tònica general en les exposicions dels ministres de Finances: tots els països, per sortir de la crisi, estan aplicant una recepta similar: limitació de la despesa pública, reforma del mercat laboral i rebaixa d’impostos. Justament el que està fent l’Estat espanyol, oi?
I, ja per acabar, una reflexió feta pel ministre de Finances letó, Einars REPSE. A la reflexió de Bruce STOKES, periodista econòmic que moderava la taula rodona, sobre com de dures poden resultar de vegades determinades reformes, el ministre letó va respondre que, efectivament, estem en un moment que exigeix reformes que poden arribar a resultar un punt traumàtiques, però que en aquest sentit ell té la sort que el poble letó sap perfectament el què vol dir una crisi econòmica de debò, perquè no van sortir del sistema soviètica caminant per un camí de roses, precisament.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: