Enviat per: fgambus | Abril 21, 2010

No ha estat per l’àrbitre

Queda la tornada. I estic convençut que aquest gol d’en PEDRO al principi del partit serà com el de GIULY contra l’altre Milan o el d’INIESTA a Stamford Bridge el gol que ens acabarà portant a la final de Madrid. Serà el gol que farà la diferència. Ara bé, tot això si dimecres que ve el Barça torna a ser el Barça, perquè si juguem com contra l’Espanyol però, sobretot, com es va jugar ahir, adéu-siau Bernabéu i, ai làs, de les 6 copes podríem passar a cap, que la Lliga, jugant així, no està pas tan clara. Qui em coneix sap que no sóc pessimista. No sóc dels de l'”ai ai ai”. No sóc dels “ai que patirem”. Però tinc ulls i observo. I no m’agrada el que vaig veure a Cornellà ni el que vaig veure ahir.

Els diaris de Barcelona -escric això sense haver-ho llegit- estic segur que tiraran amb bala cap a l’àrbitre del partit. Però no ens equivoquem. Si bé és cert que el segon i el tercer gol no haurien d’haver pujat mai al marcador si l’àrbitre hagués estat encertat -el segon ve precedit per una falta a MESSI, i el tercer és en un fora de joc clamorós-, el cert és que si l’equip hagués estat endollat al 100%, malgrat els errors de l’àrbitre, aquests dos gols tampoc els hauríem d’haver encaixat.

En el primer és cert que MESSI rep una falta clara. Però la falta és produeix a l’extrem dret de l’atac del Barça, pràcticament a l’alçada de l’àrea de l’Inter. En MESSI rep un parell d’empentes que el desequilibren i acaben per fer-li perdre la pilota. I la seva reacció és quedar-se palplantat, amb la mà alçada, com si amb això n’hi hagués prou perquè el portuguès xiulés la falta. I no només això, l’equip sencer queda uns segons -dos, tres- com congelat. Temps més que suficient perquè l’Inter muntés el contraatac i cada peça defensiva del Barça arribés unes dècimes de segon tard a cada tall. Cert, si es xiula la falta, no hi ha contraatac. De la mateixa manera, que si enlloc de quedar-se amb la mà aixecada es reacciona depressa a la cerca de la pilota -com sol fer el Barça, per altra banda-, molt possiblement tampoc hi hagués hagut contraatac.

El segon és més escandalós. El fora de joc és de manual. Passada cap endavant de qui remata de cap, sense cap defensa entremig. Insisteixo, és el fora de joc que es deu explicar en els cinc primers minuts de classe. Però si fem memòria, la jugada ve precedida d’un tall de la defensa del Barça, amb una passada a XAVI que, incomprensiblement -perquè no sol passar-, intenta un regat impossible a cinc metres de l’àrea pròpia, perd la pilota i l’Inter arma la jugada que acaba en gol. Altra vegada és cert que si l’àrbitre hagués fet la seva feina, el gol no hauria pujat al marcador. Tant cert com que si el Barça hagués fet la seva -no perdre la pilota a cinc metres de l’àrea-, el gol tampoc s’hauria esdevingut.

Aquestes errades ja es van produir contra l’Espanyol. Però ahir era una semifinal de Champions, i MILITO, SNEIJDER, MAICON i companyia xerren menys que OSVALDO, però són molt més letals.

El Camp Nou dimecres que ve ha de jugar com mai. El resultat, vist el que es va veure, no és dolent del tot. Enguany al Camp Nou el Barça ha guanyat l’Atlètic de Madrid per 5-2, el Dinamo de Kiev per 2-0, al mateix Inter per 2-0, al Sevilla per 4-0, al València per 3-0, a l’Stuttgart per 4-0, a l’Athletic i a l’Arsenal per 4-1 i al Deportivo per 3-0. Tots aquests resultats valdran dimecres que ve. I tots aquests són equips que avui per avui no dic que siguin equiparables a l’Inter de Milà, però sí que són equips que avui per avui podrien disputar una eliminatòria a l’Inter i guanyar-la. No són equipets. Per tant, hi ha elements més que suficients -ens ho han demostrat abastament- per creure en aquest equip. Ara, en la seva millor versió. Si dimecres que ve la versió que ens ofereixen torna a ser la de Cornellà o San Siro, aleshores sí que ja podem anar dient allò de “ai ai ai”.

Anuncis

Responses

  1. Molt bona crònica Paco, i molt objectiva, casi prefereixo llegir-te a tu que a la premsa “seria”. Ara a veure si remonteu. 90 minuti al Nou Camp son molto longo…..

  2. Paco, et pego aquest article, crec que val la pena llegir-lo, crec que dona peu a reflexionar….. Una abrçada.

    El Sábado fue algo más que un partido de futbol . Fue un derbi jugado con un aliciente que ellos no tuvieron en cuenta: el campo de Cornellà-el Prat. Un escenario de orgullo y superación. De orgullo en cuanto a la convicción y apoyo desde la grada de una masa social necesitada de un lugar donde manifestarse contra el desagravio con lemas como “No sois rivales, sois enemigos” o “Catalunya és més que un club”. Un escenario donde convocar una manifestación masiva de repulsa y protesta contra este agravio comparativo con el que hay que convivir cada día, cada semana y cada liga. Su ignorancia se ha convertido en desprecio a medida que nuestra indignación se ha convertido en odio deportivo.

    Porque no es cuestión de los títulos que gane el rival, es cuestión de la utilización que de ello hace la prensa. Elogios desproporcionados y aprovechados por todos los ámbitos sociales, culturales y políticos que navegan a favor de corriente. Que se apuntan a caballo ganador y que no les importa posicionarse clara e impunement

  3. Moltes gràcies Albertus, tot un “piropo”…

  4. Gràcies Albertus. Perquè no em passes l’enllaç? Així el podré llegir sencer! Un dia escriuré sobre l’Espanyol…

  5. El tens a pericosonline.com, Tribuna Interior, Carles Latorre: Cornellà escenario del orgullo. Saludos!

  6. Gràcies!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: