Enviat per: fgambus | Abril 28, 2010

El lliure mercat de Sant Jordi

L’altre dia, divendres 23, diada de Sant Jordi, em vaig acostar a la plaça de la vila de Gràcia a llegir un poema en un programa que, per la bona acollida que té, crec que a poc a poc va configurant tradició, i després d’haver llegit l’Estranger d’en Joan SALES, vaig baixar xino xano per la vila fins a la veïna ciutat de Barcelona, passeig de Gràcia avall fins al carrer València, i d’allí cap a la dreta fins a la Rambla de Catalunya on Unió hi tenia la seva paradeta.
Al marge de com de bonica és la diada de Sant Jordi, i que mai ningú ens la gosi tocar!, una reflexió em venia al cap mentre anava caminant de la vila a la ciutat. La Diada de Sant Jordi s’ha anat convertint, o segurament ho estat sempre, en el paradigma del lliure mercat en la seva expressió més radical, amb tots els exemples de la seva bondat i dels seus efectes perniciosos.
Només calia ser un xic observador per veure que és un dia on tothom amb ganes de fer-ho es treu uns calerons. Aquí un que ha posat un cubell de plàstic amb quatre roses mal comptades a sobre un tamboret, aquí unes amigues que han agafat la taula plegable de la cuina, li han enganxat una senyera, i venen, també, unes roses. “Són pel viatge de final de curs”, criden entre rialles. Una mica més enllà, una parella està entre asseguda i estirada a terra -ell amb pantalons militars retallats, samarreta sense mànigues, i tantes arracades com les seves orelles poden aguantar; ella vestida de manera indescriptible-, amb un gos allargassat als seus peus, venen o regalen o ofereixen o exhibeixen un conjunt de revistes, antigues pel seu aspecte, i amb tota la pinta de contenir al seu interior ideologia anarquista, okupa, o quelcom de similar. Una mica més avall, a l’altra vorera, davant d’una floristeria, un taulell, també amb senyera, amb roses de tota mena i color. I un xic més avall, canviant de nou de vorera, davant d’una llibreria, la mateixa escena canviant llibres per roses, i lliberia per floristeria.
Mercat en l’estat més salvatge. Tots i cadascuna de les persones descrites té els seus motius per sortir i muntar la paradeta. Per uns és la continuació del negoci quotidià, i de ben segur han hagut de demanar uns permisos i pagar unes taxes per poder posar la seva instal·lació. Per d’altres, és una ocasió immillorable per obtenir uns ingressos extres per fer un viatge. Evidentment, no tenen cap intenció d’invertir part dels guanys en el permís i, per tant, fan allò que en un altre context qualificaríem de competència deslleial. N’hi ha que com que el carrer és seu, no li han donat cap importància a la seva activitat. S’hi han posat avui, com s’hi deuen posar un altre dia, només que avui han tingut el detall de posar-hi lletra.
Cadascú havia fet el que li havia donat la gana, al marge de la legalitat, al marge de l’ordre establert, i amb el consentiment tàcit del mateix ordre. Atenció! No estic demanant mà dura ni estic defensant un model o criticant-lo. Em sembla molt bé la Diada de Sant Jordi tal i com està configurada!
Només constato que les regles del mercat salvatjament lliure, paradoxalment, es presenten amb tota la seva cruesa durant la Diada de Sant Jordi a Catalunya.

L’altre dia, divendres 23, diada de Sant Jordi, em vaig acostar a la plaça de la vila de Gràcia a llegir un poema en un programa que, per la bona acollida que té, crec que a poc a poc va configurant tradició, i després d’haver llegit l’Estranger d’en Joan SALES, vaig baixar xino xano per la vila fins a la veïna ciutat de Barcelona, passeig de Gràcia avall fins al carrer València, i d’allí cap a la dreta fins a la Rambla de Catalunya on Unió hi tenia la seva paradeta.
Al marge de com de bonica és la diada de Sant Jordi, i que mai ningú ens la gosi tocar!, una reflexió em venia al cap mentre anava caminant de la vila a la ciutat. La Diada de Sant Jordi s’ha anat convertint, o segurament ho estat sempre, en el paradigma del lliure mercat en la seva expressió més radical, amb tots els exemples de la seva bondat i dels seus efectes perniciosos.
Només calia ser un xic observador per veure que és un dia on tothom amb ganes de fer-ho es treu uns calerons. Aquí un que ha posat un cubell de plàstic amb quatre roses mal comptades a sobre un tamboret, aquí unes amigues que han agafat la taula plegable de la cuina, li han enganxat una senyera, i venen, també, unes roses. “Són pel viatge de final de curs”, criden entre rialles. Una mica més enllà, una parella està entre asseguda i estirada a terra -ell amb pantalons militars retallats, samarreta sense mànigues, i tantes arracades com les seves orelles poden aguantar; ella vestida de manera indescriptible-, amb un gos allargassat als seus peus, venen o regalen o ofereixen o exhibeixen un conjunt de revistes, antigues pel seu aspecte, i amb tota la pinta de contenir al seu interior ideologia anarquista, okupa, o quelcom de similar. Una mica més avall, a l’altra vorera, davant d’una floristeria, un taulell, també amb senyera, amb roses de tota mena i color. I un xic més avall, canviant de nou de vorera, davant d’una llibreria, la mateixa escena canviant llibres per roses, i lliberia per floristeria.
Mercat en l’estat més salvatge. Tots i cadascuna de les persones descrites té els seus motius per sortir i muntar la paradeta. Per uns és la continuació del negoci quotidià, i de ben segur han hagut de demanar uns permisos i pagar unes taxes per poder posar la seva instal·lació. Per d’altres, és una ocasió immillorable per obtenir uns ingressos extres per fer un viatge. Evidentment, no tenen cap intenció d’invertir part dels guanys en el permís i, per tant, fan allò que en un altre context qualificaríem de competència deslleial. N’hi ha que com que el carrer és seu, no li han donat cap importància a la seva activitat. S’hi han posat avui, com s’hi deuen posar un altre dia, només que avui han tingut el detall de posar-hi lletra.
Cadascú havia fet el que li havia donat la gana, al marge de la legalitat, al marge de l’ordre establert, i amb el consentiment tàcit del mateix ordre. Atenció! No estic demanant mà dura ni estic defensant un model o criticant-lo. Em sembla molt bé la Diada de Sant Jordi tal i com està configurada!
Només constato que les regles del mercat salvatjament lliure, paradoxalment, es presenten amb tota la seva cruesa durant la Diada de Sant Jordi a Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: