Enviat per: fgambus | Mai 7, 2010

1950 – 2010: un exitós procés de pau i reconciliació

1950. L’any en què el Regne Unit reconeix la República Popular de la Xina i en el que la Índia promulga la seva constitució que la defineix com a república i Rajendra PRASAD es converteix en el primer president del país. És l’any també en el que Somalilàndia es converteix en un mandat italià i en el que les tropes de Corea del Nord creuen el paral·lel 38, donant peu a la Guerra de Corea, i en el que es crea l’ACNUR. En un sentit més lúdic, 1950 també és l’any en que Charles M. SCHULZ publica per primera vegada la tira dels Peanuts, amb els famosos Charlie Brown i el seu gos Snoopy.

I, també el 1950, ara fa seixanta anys, és l’any en què qui era Ministre d’Afers Exteriors de la IV República francesa, Robert SCHUMAN, va fer pública el que s’ha conegut com la Declaració Schuman i que ha vingut a ser considerada com l’embrió del procés d’integració europea.

9 de maig de 2010. Seixanta anys després. La Unió Europea que s’ha anat construint des d’aleshores, deixaria satisfets als pares fundadors del procés, Jean MONNET, Konrad ADENAUER, Alcide DE GASPERI o el ja esmentat Robert SCHUMAN?

Sembla evident que pels hereus d’aquests prohoms europeus, aquells que avui ens reconeixem com europeistes, la Unió Europea d’avui no és aquella que voldríem. Ho hem dit abastament. Voldríem una Unió Europea que anés més enllà del Tractat de Lisboa. Però, certament, alhora, la Unió Europea d’avui estic convençut que ha anat més enllà del que els pares fundadors podrien haver imaginat. Potser la voldrien, en un sentit ideal, utòpic, més política, més federada, més integrada. Però dificilment podien imaginar que aquella filosofia que s’extenia per totes les lletres de la Declaració de Robert SCHUMAN acabaria proporcionant als europeus no només el període de pau més llarg de la història del continent, sinó també que en l’any de la celebració del 60è aniversari de la Declaració, aquells països que l’any 1950 estaven sotmesos a terribles dictadures, tant de dretes (Espanya, Portugal), com d’esquerres (la República Democràtica d’Alemanya, Bulgària, Romania, Hongria, Polònia, Txecoslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia i Estònia), formarien part, tots ells, de l’actual Unió Europea, prova irrefutable de l’èxit d’aquest procés de pau i reconciliació que sempre ha estat -i mai hauríem de deixar de repetir-nos-ho- el procés d’integració europea.

Un procés que s’ha anat fent, parafrassejant SCHUMAN, a poc a poc i a partir de realitzacions concretes. Aquest “a poc a poc”, aquestes “realitzacions concretes”, ens han permès avançar però, alhora, per no perdre’ns pel camí, exigeixen lideratges forts, amplitud de mires, visions a mig i llarg termini. Al llarg de tots aquests anys s’han combinat períodes amb aquests lideratges amb períodes en n’hem estat orfes, com aquests primers anys del segle XXI, un cop desapareguts dels seus Governs personalitats com Helmut KOHL, François MITTERRAND, Felipe GONZÁLEZ, Giulio ANDREOTTI, Wilfried MARTENS, Ruud LUBBERS o qui fou president de la Comissió Europea entre 1985 i 1994, Jacques DELORS.

Durant aquests darrers anys, Jean-Claude JUNCKER ha estat molt sol, i només l’arribada de lideratges forts com el d’Angela MERKEL o Nicolas SARKOZY han canviat lleugerament la tendència, sense que això vulgui dir, però, que estem davant una nova onada de pares fundadors.

Resistint tossudament al pessimisme, però, estic convençut que tornaran els temps de forts lideratges nacionals amb vocació de construcció europea confluint conjuntament al Consell Europeu. I quan tornin, tindrem una tercera generació de pares fundadors, i assistirem a un nou impuls en el procés d’integració europea en el camí d’una Unió Europea políticament més forta i més sensible, alhora, amb la diversitat dels pobles que la integren.

Mentrestant, celebrem aquesta efemèride, perquè només pels seixanta anys de pau que d’ella s’han generat ja paga la pena de recordar la data any rera any.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: