Enviat per: fgambus | Mai 19, 2010

Plan E i reducció del dèficit

Reconec que faré una mica -només una mica- de demagògia, però no me’n puc estar.

Dimecres passat, 12 de maig, el president del Govern, RODRÍGUEZ ZAPATERO, anunciava un pla per reduir el dèficit públic de l’Estat espanyol, en el que ha estat qualificat com la retallada de drets socials més important de la història democràtica d’Espanya.

Val a dir que les mesures anunciades per RODRÍGUEZ ZAPATERO generaran tant soroll que es farà dificil separar el gra de la palla, però alhora no deixa de ser cert que, donat que el govern del PSOE ha estat intentant superar la crisi enterrant el cap a terra, com fan els estruços, ara no li ha quedat més sortida que, obligat per tothom, tirar pel dret pel camí més dificil, més dolorós i més polèmic. Fugint de prendre mesures que es poguessin qualificar d’anti-socials ha acabat abocant el seu Govern a prendre les mesures més anti-socials que mai s’haurien imaginat.

15.000 milions d’euros, és el que cal retallar d’aquí a finals de 2011. 15.000 milions són molts milions. I donant-li voltes resulta que si un suma els diners destinats al Fons Estatal d’Inversió Local per l’any 2009 i l’any 2010, un acaba arribant a la xifra de 13.000 milions d’euros (8.000 milions per l’any 2009, i 5.000 milions per l’any 2010). Només ens en quedarien 2.000 que, sincerament, racionalitzant la despesa, posant una mica de sentit comú, de seguida sortirien.

Demagògia? Sí, una mica. Ho reconeixia al principi. Però no tanta com sembla a primera vista.

La idea dels Fons no és dolenta. És keynessianisme pur. És augmentar la despesa pública per donar vida a les empreses, generar llocs de treball i reactivar l’economia. Si aquest cercle funcionés, avui, els 13.000 milions estarien ben invertits. I, segurament, el dèficil no hauria pujat tant, perquè hi hauria més cotitzacions a la seguretat social, més empreses treballant, no tant atur, etc. etc. Però el problema és que una bona idea la van dissenyar molt malament.

Fa la sensació que el Govern tenia molta pressa en obtenir unes bones estadístiques, i la pressa per les estadístiques els va portar a perdre la possibilitat d’uns bons resultats. M’explico. El projectes finançats pel FEIL 2009 -els que més conec- van haver de ser dissenyats depressa i corrents i, degut als terminis que marcava el propi Govern, havien de ser per força projectes petits, per poder ser encarregats i executats en el termini que va de març a desembre. Conclusió? Els projectes “petits” es van traduir en milers de noves voreres, arranjaments de parcs, reformes d’edificis, però cap obra fonamental, cap gran infrastructura. El topall -em sembla recordar- eren 5 milions d’euros. Però cap projecte que valgui 5 milions d’euros el pots enllestir del no res en 30 dies i executar-lo en 9 mesos. És, senzillament, impossible.

Que senzill que hauria estat dotar al FEIL d’un caràcter plurianual, allargant el període d’adjudicació, i poder fer grans equipaments! Entre fer milers de metres de voreres -que donen la feina que donen- o reformar, per exemple, un Mercat municipal, hi ha una gran diferència. Dóna molta més feina la reforma del Mercat! Implica a moltes més empreses! Reactiva molt més l’economia! I no només mentre dura la obra, sinó a mig i llarg termini! I qui diu un Mercat diu la construcció d’un poliesportiu o d’una biblioteca. “Coses” que quedin! Que perdurin en el temps!

D’aquestes, poquetes, molt poquetes.

No estic parlant de no haver-lo fet, el FEIL, eh? Estic parlant d’haver-lo fet bé. La consulta de la Diagonal és un exemple similar. No he defensat mai que no s’hagués de fer. El que he reclamat sempre és que s’havia de fer bé. I que si calia gastar-se molts diners en fer la consulta, ja s’estava fent malament i no pagava la pena fer-la. No és una qüestió ideològica, de més o menys despesa pública. És una qüestió d’optimització de recursos, de racionalitat en la despesa.

Per això és una llàstima haver gastat aquests 13.000 milions d’euros que, al final, ni han donat la feina que havien de donar, ni han donat el servei que havien de donar i que, en canvi, quan Barack OBAMA i Angela MERKEL telefonen de matinada els trobes molt a faltar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: