Enviat per: fgambus | Juny 9, 2010

Referèndum?

Avui es fan ressò tots els diaris de l’acceptació a tràmit per part de la Mesa del Parlament de Catalunya d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que de prosperar permetria iniciar els tràmits per a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.

No és pas la primera vegada que l’Uriel BERTRAN i en LÓPEZ TENA inicien un procés d’aquestes característiques, però és la primera vegada que la Mesa del Parlament dóna el nihil obstat a la iniciativa. Què ha canviat? La intel·ligència.

L’Estatut de Catalunya dóna potestat als catalans per organitzar consultes i referèndums sempre que afectin a l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya. Doncs bé, fins ara les diferents iniciatives presentades i que s’havien encallat a la Mesa del Parlament demanaven directament poder celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. En canvi, ara, la iniciativa acceptada per la Mesa demana un referèndum per procedir a la reforma de la Constitució espanyola de manera que el trànsit a la independència tingués menys obstacles que els que avui posa la Carta Magna. Com que una de les competències de la Generalitat de Catalunya -entesa en sentit ampli, és a dir, incorporant també el Parlament- és la proposta de modificació de la Constitució espanyola, aquesta vegada la proposta d’ILP si s’addiu a l’àmbit competencial català i, per tant, la Mesa del Parlament no ha trobat motius per a desestimar-la.

La pregunta, però, és òbvia: si això és així, i ho és, com és que el PSC hi ha votat en contra? No cal ser gaire espabilat per endevinar-ho. El PSC actua sempre en clau de poder. I avui, vigílies d’unes eleccions, actuar en clau de poder vol dir alinear-se amb el PP en contra de l’esmentat referèndum. Les bases socialistes, ja prou malmeses entre els disbarats d’en ZAPATERO i els entrebancs que constantment ha patit i pateix el tripartit, no podrien suportar que el PSC en aquest cas respectés la llei i reconegués que la modificació de la Constitució -l’intent, de fet- s’ajusta al marc legal.

En contrast, certament, si Convergència i Unió es mogués en clau de poder, possiblement ahir també hauria fet mans i mànigues per no aparèixer com a facilitadors d’aquesta ILP. Però CiU, és com si ho portés als gens, sol posar sempre la responsabilitat i les institucions per sobre del poder o la lluita partidària. Per bé o per mal. De vegades aquesta característica et fa abstenir en un determinat decret de RODRÍGUEZ ZAPATERO, de vegades et fa reconèixer que la iniciativa de LÓPEZ TENA i BERTRAN s’addiu al marc legal vigent.

El debat, ara per ara, no és independència sí o independència no. Ja arribarà, aquest debat, quan hagi d’arribar. El debat ara és si creiem que el país és prou madur per ser consultat o no i si la consulta s’emmarca en la legalitat. Això segon és clar. I sobre el primer -el grau de maduresa del poble català- el dubte és insultant. Si els barcelonins i barcelonines són madures per ser consultats sobre el disbarat de la Diagonal, i van mostrar a cor què vols el seu grau de maduresa, perquè el PSC no creu en la consulta al poble català? A ells els tocarà explicar-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: