Enviat per: fgambus | Juny 30, 2010

Oda a Espanya (Joan Maragall, 1898)

Escolta Espanya, -la veu d’un fill que et parla amb llengua no castellana;

parlo amb la llengua que m’ha donat la terra aspra;

en ‘questa llengua pocs t’han parlat, en l’altra massa.

T’han parlat massa dels saguntins i dels que per la pàtria moren;

les teves glòries  i els teus records, records i glòries, només de morts: has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament. Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes vida és la sang, vida pels d’ara i pels que vindran: vessada és morta.

Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure;

tràgica duies a morts els fills, te satisfeies d’honres mortals, i eren tes festes  els funerals, oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens dels fills que duies a que morissin;

somrients marxaven  cap a l’atzar, i tu cantaves vora del mar com una folla.

On són els barcos? On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava;

tot ho perderes, no tens ningú.

Espanya, Espanya, retorna en tu, arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh! salva’t, de tant de mal;

que el plor et torni fecunda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn, aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu. Espanya!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: