Enviat per: fgambus | Juliol 7, 2010

L’esperit del dotze de setembre

Sovint hi ha que ens interpel·la amb allò que emprenya tant de “perquè els catalans commemoreu una derrota?”

La resposta sempre ha estat clara: commemorem el dia que vam perdre la llibertat per recordar cada dia que l’hem de recuperar.

Ara bé, celebrar l’Onze de Setembre sempre està bé. És necessari. Imprescindible. Però sóc dels que creu més en l’esperit del Dotze de Setembre.

Catalunya no va fer la Renaixença celebrant l’Onze de Setembre. Ni la Revolució Industrial. Ni la Mancomunitat. Ni la recuperació de la Generalitat. Ni la lluita soterrada contra el franquisme. Ni el retorn de Tarradellas. Ni la reinstauració de les institucions després de la dictadura feixista.

Catalunya ha fet tot això amb l’esperit del Dotze de Setembre. Alçant-se després de la derrota. Convertint cada dificultat en un repte. Lluitant amb els nostres millors actius. La intel·ligència. El treball. L’esforç. La suor.

Valors que la cançó popular sintetitza amb aquelles lletres que va saber cantar amb passió Joan Manuel SERRAT, i que diuen:

“El ball de la civada jo us el cantaré;

el ball de la civada jo us el cantaré;

El pare quan la sembrava feia així, feia així,

Se’n dava un truca al pit i se’n girava així:

Treballem, treballem, que la civada, que la civada,

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;

El ball de la civada jo us el cantaré;

El pare quan la llaurava feia així, feia així,

Se’n dava un truc al pit i se’n girava així:

Treballem, treballem, que la civada, que la civada;

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;

El ball de la civada jo us el cantaré;

El pare quan la segava feia així, feia així,

Se’n dava un truc al pit i se’n girava així:

Treballem, treballem, que la civada, que la civada;

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;

El ball de la civada jo us el cantaré;

El pare quan la molia feia així, feia així,

Se’n dava un truc al pit i se’n girava així:

Treballem, treballem, que la civada, que la civada;

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;

El ball de la civada jo us el cantaré;

El pare quan la menjava feia així, feia així,

Se’n dava un truc al pit i se’n girava així:

Treballem, treballem, que la civada, que la civada;

Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

Aquest “treballem, treballem” és l’esperit del dotze de setembre. Aquest “treballem, treballem” ha de ser, també, l’esperit de l’onze de juliol.

No és important el lema. No és important si la senyera aquí o allà.

És important que hi siguem molts, sí, però encara més important és que l’endemà tot el país, els que hi han anat i els que no hi han anat, es posin a treballar. Si fem un país excel·lent, serà un país que sabrà defensar millor la seva dignitat. Si fem un país excel·lent, serà un país que sabrà plantar-se i dir prou. Si fem un país excel·lent, serà un país que sabrà fer-se respectar.

I si tot ho limitem a una baralla pel lema, a la tàctica del regat curt, acabarem com aquell que enmig del llac de Puigcerdà es baralla amb els rems i va donant voltes sobre si mateix. Passa el matí, passa la tarda, i no s’ha mogut de lloc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: