Enviat per: fgambus | Octubre 4, 2010

Fàcil, fàcil

Ahir, mentre veia el partit del FC Barcelona contra el Mallorca, vaig decidir combinar el visionat del partit amb la radiació que del mateix feia la gent de RAC1. Devia ser el minut catorze o quinze quan no recordo qui era, potser en POU, potser en COSTA, o potser cap dels dos, que va fer el comentari següent: “ara diré una cosa d’aquelles que com que això és un partit en directe després potser ens l’hem d’acabar empassant, però aquest partit el guanyem fàcil, fàcil; victòria plàcida del Barça”. Certament, el Barça estava jugant molt bé i, per descomptat, molt millor que el Mallorca, però en aquells moments el marcador encara era de 0-0.

Com van anar les coses ja ho sabem. Final del partit, 1-1. I és que per molt que en GUARDIOLA, que coneix l’entorn com ningú, s’hagués passat la setmana repetint que el partit era un partit complicat, el públic i els mitjans no van fer-li gaire cas. L’equip sí, perquè va sortir al 100% i el cert és que es podia haver arribat a la mitja part amb un resultat d’escàndol. Però no va ser així, i tot plegat va acabar anant com va anar.

La qual cosa demostra que en aquesta vida, o com a mínim en aquest racó de món, no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat. I quan ens deixem anar i ens posem el realisme a la butxaca i comencem a fer les coses amb un cert estil fatxenda (què deurien pensar els oients aficionats del Mallorca en sentir el comentari abans referit), aleshores s’estan comprant tots els números per anar pel pedregar.

Va passar ahir al Camp Nou. I va passar el 2006 a les eleccions catalanes. Cada dia, quan ens llevem, la gent de Convergència i Unió ens hauríem de repetir, davant del mirall, “humilitat, humilitat, humilitat, tot està per fer, encara ens queda molt per treballar”. De moment ho estem fent. Així ho sento. Però hem de persistir en aquesta actitud, perquè si no, quan les coses es donen per fetes, sorgeix la fatxenderia, sorgeix l’actitud sobrada, i darrera tot plegat només hi ha una porta, que és la de la derrota. Convergència i Unió no s’ho pot permetre. I, sobretot, Catalunya no s’ho mereix.

Anuncis

Responses

  1. És difícil no contagiar-se de l´ambient d´euforia sigui en política o en futbol. Si be es cert que hi ha mes sorpreses amb la bimba que a les urnes.

    Totalment d´acord amb el teu anilisi, i si m´ho permets, humilitat, humilitat, humilitat, ara si pero l´endemà de les eleccions també, i així cada dia ja que els polítics en general tenen la mala costum d´oblidar massa rapidament per a qui governen i qui els ha votat per el carrec PUBLIC que ocupen.

    Una abraçada Paco. Keep up the good work.

  2. Moltes gràcies, Albertus. És cert, el que dius. Humilitat sempre. De fet, en Trias sempre diu una cosa que a mi m’agrada molt. Cal treballar amb les 4 Hs’. Humilitat, honradesa, humanitat i sentit de l’humor. Si tots plegats ho aconseguíssim -públics i privats- realment hauríem aconseguit viure en un món nou.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: