Enviat per: fgambus | Març 14, 2011

Fragilitat

Vaig assistir divendres passat a les XX Jornades Europees del Consell Català del Moviment Europeu. Ua estona, només. El suficient per escoltar unes reflexions ben interessants de Narcís Serra sobre el paper d’Europa al món.

De tot el que va dir hi ha unes dades que no me les he pogut treure encara del cap. Deia l’ex ministre de Defensa espanyol que l’any 1990 els països occidentals acaparaven el 80% de les exportacions, mentre que els anomenats BRICs (Brasil, Rússia, Índia i Xina) amb prou feines arribaven al 5%. La mateixa relació l’any 2010 era de 65% a 15%. El més preocupant, però, no era aquesta dada, sinó aquesta dada combinada amb la què va explicar tot seguit. El 1990 els països occidentals acumulàvem el 80% de les reserves mundials, per un 5,9% dels BRICs. El 2010 els BRICs estaven en un 41%, per un 33% dels països occidentals i un 25% dels països considerats en vies de desenvolupament.

De tot plegat en Narcís Serra concloïa que hi ha noves polaritats al món, i que era una obligació pels europeus que la UE aconseguís ser una d’aquestes noves polaritats.

I porto tot el cap de setmana donant-li voltes. El repte d’Europa és molt gran. I més gran és quan augmenta la inconsciència col·lectiva europea de la seva, de la nostra, fragilitat.

Cau el mur de Berlin. Cau, s’enfonsa, la Unió Soviètica. Ens envaiex una onada de neoliberalisme, identificat sovint amb les idees neocon. Apareixen aventures polítiques vinculades a conceptes com el de la tercera via de Giddens, que allunyen el socialisme de les clàssiques idees marxistes defensades durant gran part del segle XX. Apareix també l’ecologisme com a nova clivella ideològica. Una clivella ideològica que, en tot cas a Catalunya, és segrestada pe comunisme com a via de sortida a la desfeta ideològica que suposa el novembre de 1989.

Apareix un nou capitalisme a les antigues zones dominades per la influència soviètica, nou capitalisme que coincideix amb un canvi de proritats de la UE, que es llença a un profund, però sovint desnortat, debat intern. Els canvis de finals del segle XX també porten a un canvi de relacions entre Rússia i la Xina, amb la progressiva entrada d’aquesta darrera als mercats econòmics mundials, assumint alhora un rol a l’Àfrica que cap país occidental havia desenvolupat. I, tot plegat, acompanyat per l’enlairada econòmica de la Índia i el Brasil.

Tot plegat durant uns anys en que els Estats Units han viscut una primera dècada del segle XXI sota els efectes dels atacs de l’onze de setembre de 2001, mentre que Europa dedicava aquesta primera dècada a mirar-se el mèlic. Dècada i moviments que coincideixen també amb un escenari de canvi en les relacions entre Catalunya i Espanya, per un costat, i un exercici hamletià de dubte permanent sobre nosaltres mateixos a l’interior de Catalunya.

Una de les conclusions de tot plegat és el canvi d’equilibris a què feia referència en Serra quan parlava de les exportacions i de les reserves.

Quan hom s’atura i no avança, ja ha quedat demostrat que aquest fet implica que hi ha d’altres actors que avancen, que hi ha d’altres actors que ocupen el teu lloc.

I Occident, Europa, Espanya, Catalunya, hem dedicat masses esforços a mirar-nos el mirall i, també, masses esforços a minar els valors que havien fet d’Occident, Europa, Espanya, Catalunya, capdavanters dels seus àmbits respectius (món, Europa, Espanya, Mediterrània…).

I acabem el 2010 amb un sistema de valors en crisi profunda, amb una crisi econòmica que ens reclama els valors que hem anat perdent pel camí per sortir-ne, i en un context global on ens han sortit competidors que ens dificulten el tirar endavant i que, a més a més, s’estan per menys romanços que nosaltres mateixos.

En som conscients d’aquesta fragilitat? El que ens fa veritablement dèbils és la nostra inconsciència d’aquesta nostra fragilitat global.

Anuncis

Responses

  1. Si som conscients de la nostra fragilitat, quines accions hem de prendre des de Catalunya ? les podem prendre sense tenir en compte Espanya i Europa ? En tot cas penso que això dificultarà encara més el nostre camí cap el sobiranisme


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: