Enviat per: fgambus | Abril 27, 2011

Esperpent

Esperpent: modalitat creada per R.M. del Valle-Inclán (esperpento) que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall concau (font: Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana).

No crec que hi hagi paraula millor per a definir la roda de premsa de MOURINHO després de l’espectacular i treballada -sobretot, molt treballada- victòria del FC Barcelona aquest vespre al Santiago Bernabéu.

En GUARDIOLA, com deia ahir, ha treballat l’equip. Sí, sí, encara que sembli impossible, tot es pot fer millor. I en GUARDIOLA és evident que treballa i treballa. I l’equip ha jugat una mica diferent. Ha marcat molt més les bandes. Ha obligat a estirar la xarxa al mig camp del Madrid. I la xarxa més tensionada fa que hi hagi més espais. I com que el Barça és un equip que els gestiona molt bé, els espais, doncs passa el que passa. Res més que això.

Passa que al mig del camp del Madrid hi ha més espai del que voldria en MOURINHO, i en RAMOS no té més remei que placar en MESSI en un un contra un. Targeta groga. No ve al Camp Nou. Millor, així no ens trencarà res…

Passa que PEPE no arriba amb la mateixa facilitat a la pilota. I amb el pas dels minuts, arriba tard. I, al final, arriba tant tard que es guanya una targeta. Certament, si hagués estat groga, ningú hauria dit res. La vermella, potser excessiva. Però bé, si hi ha qui es remunta a tres o quatre anys enrera, aleshores en podem permetre la llicència de tenir en compte només els dos darrers enfrontament -el de Lliga i la final de Mestalla- per arribar a la conclusió que a PEPE li ha passat el que ja li podia haver passat abans.

I passa també que quan un equip com el Reial Madrid, un senyor equip, planteja els partits contra el FC Barcelona com si fos, amb tots els respectes, l’Alcorcón, acaba passant el que acaba passant. Que pots guanyar en algun moment, però a mig i llarg termini perds. I MOURINHO ha perdut. Ha perdut perquè no crec que el madridisme li accepti aquesta ploranera constant. Madrid és orgull. I l’orgull i la llàgrima no casen gaire. Aquest és el gran canvi de CRUYFF i GUARDIOLA. El Barça era dels de la llàgrima. Avui, amb tota l’elegància, amb tot el respecte, som dels de l’orgull. Bé, em corregeixo. Els jugadors són dels de l’orgull. La gent… La gent blaugrana… La gent blaugrana ja no n’estic tant segur. Perquè eren molts els que després dels dos primers partits ho veien tot de color negre, eh? Avui sí, avui tothom orgullós… Avui tothom es veu a Wembley… S’ha acabat la depressió! Però i ahir? I abans d’ahir? Anem canviant, però a poc a poc.

En tot cas, torno al principi, la roda de premsa de MOURINHO responen a un sol adjectiu: esperpèntica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: