Enviat per: fgambus | Setembre 9, 2011

Hi ha quòrum?

Estic començant a llegir la breu publicació signada per Federico MAYOR ZARAGOZA que porta per títol “Delicte de Silenci”. Al quart paràgraf una frase destaca. Una frase, i un concepte, que no és nou, que ve repetint-se molt aquests primers anys del segle XXI: “la moderna tecnologia de la informació permet avui la participació no presencial”. MAYOR ZARAGOZA lliga aquesta asseveració a l’afirmació de que ha arribat l’hora de passar de súbdits a ciutadans. 

Seguiré llegint el llibre, òbviament, i espero trobar-hi l’explicació. En tot cas, unes primeres reflexions en calent sobre la qüestió. “De súbdits a ciutadans”, diu MAYOR ZARAGOZA. Però no queda clar en aquesta introducció –insisteixo, espero que sí que ho quedi al llarg del text- si MAYOR ZARAGOZA està afirmant ara que la democràcia representativa no és protagonitzada per ciutadans i sí per súbdits. Perquè si fos així voldria dir que als súbdits previs a les revolucions democràtiques del segle XIX i primers del segle XX els hauríem de buscar un altre qualificatiu. 

Vinc a dir que tinc la sensació que darrerament es desprecien amb molta alegria guanys que la societat mundial ha anat aconseguint amb molta suor i moltes llàgrimes, també amb molta sang, des de finals del segle XVIII, amb les Revolucions americanes i franceses. Ja ho som, de ciutadans. No som súbdits. Vivim en democràcia. En una democràcia representativa. En una democràcia perfectible, com qualsevol altra obra humana. Però vivim en democràcia i som ciutadans.

Sembla una obvietat, però de vegades potser és convenient repetir les obvietats per ben assegurar-les. 

“Ha arribat la hora de la participació no presencial”… És cert que les xarxes socials obren moltíssimes portes per facilitar una democràcia més directa, més participativa, més participada… Però atenció, perquè correm el perill de passar d’una democràcia representativa on es fa el que dicta la representació de la majoria –insisteixo, tot és perfectible- a passar a una mena de règim de la minoria que participa. 

Hi ha un concepte que des de petit he sentit, hem sentit, i que en aquests moments tothom l’oblida però, alhora, pren tot el seu sentit: el quòrum. Les decisions que afecten a un conjunt han de ser preses per un mínim de membres d’aquell conjunt. Si no, no poden ser preses com a vàlides, no són legítimes. Sembla una altra obvietat, però davant l’alegria de la sentència de que “la moderna tecnologia de la informació permet avui la participació no presencial” s’imposa insistir enla obvietat. Milersde persones reunides en Assemblea a la plaça de Catalunya o a la Puerta del Sol, amb uns quants milers més participant a través de les xarxes socials tenen el quòrum suficient per prendre decisions en nom del tot? 

Els processos de participació no presencial, i espontània afegiria jo, a què fa referència MAYOR ZARAGOZA han de tenir en compte d’alguna manera el concepte de quòrum, la idea de la globalitat del conjunt a què fan referència les discussions que es tenen, les decisions que es prenen. Si no, ho deia abans, no estaríem fent més que deixar que una minoria activa segrestés la voluntat d’una majoria no tant activa. 

Acabo com començava el post: hi ha quòrum?

Anuncis

Responses

  1. Efectivament, la grandesa de la democràcia representativa és la seva capacitat de fer participar moltíssima gent (50-95% dels cens electoral, normalment) a un cost molt baix (en termes relatius).
    Per això la decisió darrera sempre ha d’estar en mans d’institucions representatives. A més, un Govern té una visió ampla del context en què es prenen les decisions i les seves interrelacions (compromissos internacionals, equilibris interns, etc), reflexions que es perden amb l’altra alternativa de sufragi universal: els referèndums (Això no vol dir que les grans decisions de país no s’hagin de prendre per referèndum, amb un ampli debat ciutadà).
    Ara bé, les institucions representatives tenen imperfeccions i biaxios que haurien de corregir. A més, quan més elevat és el control social sobre el que fa el govern aquest darrer actua de forma més responsable i transparent.
    Sense oblidar que el debat ajuda a integrar visions i interessos diferents i a prendre decisions de millor qualitat i a millorar la cohesió social. Fa sentir-se part d’un projecte col·lectiu, tot respectant la pluralitat.
    Una ciutadania activa hauria de ser un complement (vitaminat?) de les institucions representatives.
    I sense oblidar que la participació social també té els seus biaxos!

  2. Moltes gràcies Jordi! Després ho comento amb més calma.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: