Enviat per: fgambus | Març 29, 2012

La memòria

20120329-181626.jpg

Post de les 18.00h.

Des de que he penjat el recull de cartells dels sindicats convocant a la vaga general d’avui n’hi ha un que no me’l puc treure del cap. És un que sobre una foto en blanc-i-negre de barricades de la Guerra Civil porta una llegenda que diu “Avui com ahir”, i sobre una foto en color tenyida de vermell una fotografia d’un cotxe cremant a la plaça de Catalunya i la llegenda “la lluita és l’únic camí”. La de morts que costen aquesta mena de “lluites”…

I pensant en això m’ha vingut al cap el nou llibre d’en Francesc-Marc ÁLVARO. Es pregunta en Josep MASSOT a LA VANGUARDIA d’ahir, introduint l’entrevista que li feia en motiu de la publicació d’aquest “Entre la mentida i l’oblit” si “podem distingir la mentida dins la nostra memòria o si la memòria pot deixar de mentir fins i tot quan es planteja com un treball de recuperació de tot el que es va amagar o com podem distinguir allò irreal d’allò fals i allò real d’allò hipotètic?”.

En paraules de MASSOT aquestes i altres preguntes les pretén respondre Francesc-Marc ÁLVARO al seu llibre a partir d’una “col·lecció de comentaris: des de les acusacions de KUNDERA d’haver col·laborat amb la policia del règim fins a l’obertura de fosses de la Guerra Civil pel jutge Baltasar GARZÓN; des de l’amnèsia de la transició fins a la novetat de com els mitjans de comunicació estan conformant una història estrambòtica al cap dels telespectadors poc informats”.

Des de que en Francesc-Marc ÁLVARO va presentar-nos el llibre d’en Francesc CANOSA -un altre gran- “Entre el sabre i la bomba”, quan sento el seu nom faig reverències i no oblido l’exhortació que ens va fer a la gent d’Unió a defensar més i millor el que som i hem estat.

Ahir presentava ell el seu llibre sobre memòria històrica i em va saber greu no acompanyar-lo, però ell sap que aviat farem alguna cosa en relació al seu llibre per ajudar en la mida del possible i de les nostres possibilitats a donar-li la lluentor que el seu treball exigeix.

I és que, contràriament al que creuen alguns, que aposten per l’amnèsia, la memòria és molt important.

Perquè si no li donem la importància i el rigor necessaris, imprescindibles, ens trobem amb cartells com el que motivava la primera part d’aquest post que, ben analitzat, fa molta por.

I jo no vull viure amb por per falta de memòria.

20120329-191152.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: