Enviat per: fgambus | Octubre 5, 2012

Passem primer per la cuina

20121005-225659.jpg

Quan jo era jove i feia de monitor amb nanos més petits, quan començàvem a caminar sempre hi havia un grupet molt animós que volia córrer. Anaven poc carregats, per anar depressa. I sempre hi havia un altre grupet que sortia caminant més a poc a poc. I anaven més carregats. Havien passat per la cuina i havien agafat provisions per menjar i beure. I havien posat a la motxilla l’anorak, el jersei gruixut i la capelina.

Les més vegades, els qui feien cim sense quedar gaire perjudicats eren els d’aquest segon grup. Havien anat a un ritme constant, quan havien aparegut els núvols s’havien pogut abrigar, havien anat menjant i bevent i no havien sotmès el seu cos a un sobreesforç innecessari.

Avui, quants som els que estem passant pel rebost a carregar el necessari per poder fer el cim i quants són els que ja estan corrent per anar depressa? Aquesta vegada hem de fer el cim, i l’hem de fer tots plegats. Junts.

Anar depressa i corrents creient que tot serà bufar i fer ampolles, que per tot arreu trobarem simpaties i aliats i que el problema de debò el té Espanya no és la millor manera de preparar l’ascensió.

Toca passar per la cuina i omplir bé la motxilla. Ítaca queda lluny. Volem arribar-hi, però queda lluny.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: