Enviat per: fgambus | Octubre 14, 2012

Clarobscurs a Brussel·les

20121014-162827.jpg

Al rovell de l’ou d’Europa també hi ha clavagueres. I a les clavagueres, pobresa. Sota mateix del centre de Brussel·les, molt a prop de la magnífica Grand Place. Més a prop encara d’un dels grans hotels brussel·lencs, davant mateix de l’estació central.

Contrast brutal. El passadís que uneix l’estació de metro “Gare Central” amb la pròpia estació de tren té uns centenars de metres. Tres-cents? No gaire més, en tot cas. Ample. Deu metres d’amplada, perfectament. Fosc. Brut, o amb sensació de brutícia, per ser més precisos. Avui pudia d’una manera especial.

A mesura que ell avança va veient molta gent. Com aturada. Com si hagués passat o estigués passant alguna cosa. Gent esperant, sembla, als costats del mateix passadís. Cua pel tren? No pot ser… De lluny es veuen molts caps. No són quatre gats. A mesura que s’hi va acostant l’ambient es fa més irrespirable. Més i més carregat.

Ha seguit caminant. Ja ha arribat pràcticament a la seva alçada. No és cua pel tren. No podia ser. Uns homes, amb una jaqueta sense braços que porta escrita a l’esquena la llegenda “le bon samaritaine” estan instal·lats a les dues parets laterals del passadís repartint menjar que porten en unes caixes de plàstic. El grup de gent aturada que ell havia percebut és gent que està esperant el seu torn. En compta ràpidament més d’un centenar. Al bell mig de Brussel·les. A sota, de fet, del bell mig de Brussel·les. Del bell mig d’Europa.

Enmig de la foscor del passadís del metro, un home surt de la cua doblegant una barra de pa i posant-se-la dins de l’abric, trencat. L’ambient és carregat perquè molt probablement aquesta gent que accepta l’acció dels samaritans no tenen on dormir calent i, molt menys, on prendre un bany.

Hi ha mares amb nens. Gent gran. Gent no tant gran. Hi ha gent amb aspecte d’estar acostumat, avesat, a aquesta mena de vida. N’hi ha que sembla clar que s’hi han trobat darrerament. El contrast amb la capital que viu a dalt és brutal.

A ell la vida li passa depressa, d’aquí cap allà. A aquesta gent la vida els està passant per damunt ben a poc a poc. Ben a poc a poc, però sense cap pietat. Bé, amb la pietat dels bons samaritans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: