Enviat per: fgambus | gener 22, 2013

Sobre el pensament únic

ImatgeM’asfixia el pensament únic.

Em va asfixiar el pensament únic de la majoria absoluta de José Maria Aznar, i em va asfixiar el pensament únic del “No a la Guerra”.

Em va asfixiar el pensament únic del bonisme zapaterista, i em va asfixiar el pensament únic de la “segona via d’investigació” d’Àngel Acebes, Zaplana i ElMundo.

Em va asfixiar l’intent de pensament únic dels governs tripartits i d’entesa, i em va asfixiar l’intent de pensament únic que suposaven les Cases Grans i les Cases Comunes.

M’asfixia el combat per la victòria del pensament únic propi, partidari, que estem vivint aquests darrers mesos. El d’uns, i el dels altres.

Davant qüestions dicotòmiques sempre he cregut tenir resposta: sobiranisme sí o no, sí; independentista o unionista, independentista; catalanista o nacionalista, nacionalista català; dret a decidir sí o no, sí; dret a l’autodeterminació dels pobles sí o no, sí; nou estatut de Catalunya sí o no, sí; confederació sí o no, sí; estat propi sí o no, sí; pacte fiscal o concert econòmic sí o no, sí.

Per què, per tant, quan defenso -i treballo intensament per a què així sigui- que el meu país té el dret sobirà a decidir convertir-se en un Estat propi que posteriorment pugui decidir confederar-se amb l’Estat espanyol o, si no pot ser el cas, formar part el més ràpidament possible –malgrat les dificultats que el procés suposarà- de la Unió europea percebo que a dreta i a esquerra, a dalt i a baix, la meva posició fa nosa?

Perquè aquesta, i cap altra, és la posició d’Unió Democràtica de Catalunya, coherent amb la seva història, mantinguda quan d’altres parlaven de sobirania per no parlar d’independència, quan d’altres parlaven de catalanisme per no parlar de nacionalisme, quan d’altres parlaven de sistemes de finançament per no parlar de concerts econòmics, quan d’altres s’amagaven en mil subterfugis amb tal de no parlar clar. Aquesta és la posició dels pares fundadors, de Carrasco i Coll Alentorn, de Cuatrecasas i Cañellas, de Duran, Ferrer, Rigol i Xicoy, de l’actual Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya.

I per mantenir aquesta posició, que és la mateixa de sempre -insisteixo- sembla que hi ha qui des de l’organització de Barcelona d’un altre partit, proper, ens assenyala amb el dit?

Tants anys convivint amb ells i no se n’han adonat que nosaltres som on érem? Que nosaltres érem on som? No se n’han adonat que no ens calen subterfugis, però que fugim, alhora, del pensament únic com del còlera?

Anuncis

Responses

  1. Felicitats Francesc. Has escrit molt be el que molts compartim i defensem. Gràcies

  2. Moltes gràcies, Cristina. Es fa el que es pot.

  3. Perfectament explicat!…Tant de bo algú fes l’esforç d’escoltar les posicions tant nítidament sobiranistes i tant assenyades!

  4. Moltes gràcies, Jordi.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: