Enviat per: fgambus | Juliol 23, 2013

Democràcia cristiana feta poesia

20130723-214347.jpg

Fa uns dies, rellegint “La Pell de Brau” vaig ensopegar amb el poema XXIV que d’altres vegades no m’havia cridat l’atenció i en canvi aquesta vegada em va fer aturar. Llegir. Rellegir. I acabar trobant uns versos que s’apropen molt a perquè faig política i com crec que ha de ser, la política.

Heus aquí els versos.

Poema XXIV de LA PELL DE BRAU

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: