Enviat per: fgambus | Octubre 27, 2013

L’Editorial d’avui a LAVANGUARDIA

20131027-203401.jpg

Us transcric, perquè no trobo l’enllaç, l’editorial en català de LAVANGUARDIA d’avui sobre el que fet un tweet i algun retweet d’altres comentaris.

Qui té por dels moderats?

Quan la tensió sembla que s’imposa com a mètode i estat d’ànim, ha arribat l’hora de reivindicar la moderació. Calen moderats en aquest moment polític, alguns amb perfils que es remunten al període 1976-1980, quan a Espanya –i especialment a Catalunya– va triomfar l’aliança entre l’audàcia i la prudència. És a dir, el sentit de la realitat. Moderació significa voluntat de pacte; no debilitat, ni indeterminació. LPa moderació és més necessària que mai quan les posicions són antagòniques. Ser bel·ligerants a favor de la moderació constitueix un exercici de responsabilitat. Estem disposats a defensar la moderació –fins i tot amb vehemència– perquè emergeixi al bell mig del diàleg de sords al qual, amb preocupació, estem assistint.

S’aproximen temps d’ajustos i canvis en el marc politicoinstitucional com a conseqüència del pas del temps en un model de convivència que ha aguantat més de tres dècades sense modificacions substantives. El desgast pel pas dels anys, amb els consegüents relleus generacionals, s’ha vist accelerat per l’impacte d’una crisi econòmica que la majoria de la societat està encaixant amb exemplar estoïcisme, però no de manera passiva. Vénen temps de reajustos i probablement Catalunya, com ja ha passat en altres moments de la història espanyola, està actuant com a avançada dels canvis necessaris. S’aproxima un cicle electoral molt agitat i no tots els rellotges marquen el mateix temps històric. Uns van més avançats que d’altres i hi ha moments en què la sincronització sembla molt difícil. er primera vegada en la història contemporània, Espanya és un país en el qual sembla eradicada la violència política. Espanya viu en pau i alhora està en tensió com a conseqüència de la incertesa econòmica. Som part d’Europa i vivim en llibertat. Com a conseqüència, tota deliberació pública discorre amb molt poques inhibicions. El soroll avui és gratuït. Per això, fan falta els moderats. Els partidaris del pacte i dels ponts. I els moderats hauran d’alçar la veu, ja que la moderació és una actitud positiva. La moderació s’ha d’afirmar a Catalunya.

El moment és interessant perquè es plantegen veritables assumptes de fons. No és veritat que siguem davant d’un simple esclat emocional, encara que els sentiments sempre han influït molt –de vegades, massa– en la política catalana. S’està discutint sobre assumptes de fons i, malgrat el soroll ambiental, és encoratjador veure com creixen, a tot Espanya, les opinions i pronunciaments favorables a la revisió i reforma del model de 1976-1980, forjat amb gran consens i també sota una forta pressió fàctica que avui ha deixat d’existir. La força de propulsió d’aquell moment històric s’està extingint. Avui dia, més del 70% dels ciutadans espanyols no van votar la Constitució del 1978. Les constitucions no solen tenir clàusules de revisió generacional, però en les democràcies avançades el debat sobre això no resulta tabú. El corrent d’opinió favorable a les reformes va creixent, encara que no tots els actors diguin el mateix, ni abriguin els mateixos objectius. I no hi ha dubte que Catalunya és el desencadenant d’aquest corrent.

Defensem el diàleg, però tampoc no som il·lusos. Les possibilitats d’entesa avui semblen bloquejades. Mentre el corrent favorable a les reformes es va ampliant –des d’un Partit Popular de Catalunya que aposta per una revisió a fons del sistema de finançament fins als sectors socialistes que aposten, ara sí, per la superació del dissortat la gamma de propostes cada vegada és més àmplia. Mecanismes de control objectiu de la solidaritat, federalisme asimètric, reconeixement de la singularitat de Catalunya, consulta catalana en el marc de la Constitució, revisió de la Constitució… Aquestes idees avui comencen a aparèixer als mitjans de comunicació espanyols. Fa cinc anys, semblava impossible. Qui ha dit que res no es mou? Qui afirma que el diàleg és impossible?

Paradoxalment, mentre creixen les idees reformistes, el Govern espanyol sembla estar avui més interessat en l’enfrontament que no pas en el diàleg; sembla preferir l’hermetisme a l’obertura. Sembla que tem la consolidació d’una

catalana, disposada a una negociació real i efectiva. Té por el Govern d’Espanya dels moderats catalans? Aquesta és avui la pregunta pertinent. I no és acceptable l’intent de desviar a tercers la solució d’un greu problema polític. La societat civil catalana és plural, també ho és el seu empresariat, i s’ha comportat sempre amb sensatesa. El Govern central que reclama la unitat d’Espanya com a bé primordial no pot apel·lar a tercers per afrontar una qüestió substantivament política que s’ha agreujat com a conseqüència d’errònies decisions polítiques i emocionals sobre les quals al seu dia ja vam advertir. El pacte trobarà sempre forts suports en la societat civil catalana. Però la política de cap manera no pot inhibir-se de les seves responsabilitats.

Convé repetir la pregunta. Té por el Govern d’Espanya del pluralisme intern de les societats catalana i espanyola? Té por dels moderats catalans? Té por de l’èxit d’una tercera via? La mateixa pregunta és aplicable al Govern de Catalunya i als partits que li donen suport al Parlament. Té por el Govern de la Generalitat dels moderats catalans? Si la resposta fos positiva, seríem davant un fet molt preocupant. Ens trobem immersos en un procés polític molt complex, afortunadament delimitat per la nostra irrenunciable pertinença a la Unió Europea, els centres de decisió de la qual comencen a estar atents al que passa a Catalunya i al debat intern espanyol. Si es confirmés un clima de renovada i sistemàtica hostilitat del centre polític espanyol cap a les posicions moderades, la deliberació de la qüestió catalana adquiriria la màxima urgència en les instàncies europees. Mentrestant, són molts els catalans, molts més dels que pugui semblar, que insistiran i perseveraran en la via de diàleg que en aquest moment sembla aixecar tantes reticències. Senyal inequívoc que és el bon camí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: