VARSÒVIA

El mes de gener vaig escriure el post Europa 2009-2014. Un post en el que explicava que em posava a disposició d’Unió Democràtica de Catalunya per encapçalar les llistes al Parlament Europeu si, i només si, el partit considerava que en Salvador SEDÓ, el meu candidat, no era el més idoni. Aquell post no ha tingut continuïtat per part meva, i no he explicat com ha acabat tot plegat. Fem-ho ara, que estic esperant en Salva per marxar cap a Varsòvia, al Congrés del PPE.

Finalment -això també ho vaig explicar al post Salvador Sedó MEP– Unió va escollir en Salva com a cap de llista del partit a les Europees del proper 7 de juny i ara farà cosa d’un parell de setmanes, vaig tenir el gran honor de ser escollit pels companys d’Unió com a número 2 d’aquesta candidatura. Ep! Que ningú s’enganyi! Això vol dir el 7 de CiU i segurament més enllà del 20 de tota la llista que, com haureu llegit pels mitjans de comunicació, està conformada també pel Partit Nacionalista Basc, Coalición Canaria, el Partido Andalucista, la Unió Mallorquina i la Unió Menorquina. Gairebé res!

Estic molt satisfet d’acompanyar en Salva en aquesta llista electoral, i molt compromès també en fer una bona campanya per tal d’ajudar en el possible a que en Salva recuperi aquell escó que van ocupar en el seu moment en Josep Antoni DURAN i LLEIDA i la Concepció FERRER.

Marxem a Varsòvia, deia, al Congrés del PPE. Alguns, molts, uns quants, no sé, no acaben d’entendre què hi fa Unió Democràtica de Catalunya al Partit Popular Europeu, el mateix partit d’abast continental on hi trobem el Partit Popular i d’on el Partit Nacionalista Basc va haver-ne de marxar en ser expulsat en els dificils anys posteriors al trencament de la treva d’ETA dels anys 1998-1999, quan les relacions entre el Govern del PP d’AZNAR i el PNB es van tornar impossibles.

Deia que hi ha qui no acaba d’entendre aquesta pertinença d’Unió al PPE… Són, segurament, els mateixos que no acaben d’entendre la raó d’ésser d’Unió Democràtica de Catalunya. Unió ni es funda, ni sobreviu la dictadura, ni es reconstrueix en democràcia contra ningú, ni en relació a ningú, sinó a partir d’uns sòlids fonaments ideològics, que fan tenir un model de societat clar, amb un model econòmic molt determinat. Uns fonaments ideològics, per cert, compartits amb part dels molts partits que conformen el PPE, com la CDU alemanya, la CDA holandesa, els demòcrata-cristians escandinaus, l’extinta DC italiana o les forces socialcristianes flamenques i valones (CD&V i CDh).

Que el PP, en el seu moment, quaranta anys després que Unió, va voler entrar al PPE i -per unes raons molt més lligades a la realpolitik que no pas a la ideologia- el PPE el va acceptar ni vol dir que els fonaments d’uns -el PP- i altres -UDC- siguin els mateixos, ni vol dir que uns i altres ocupem el mateix espai socio-electoral. Ans al contrari!